L’1 d’Octubre ho ha canviat tot

L’1 d’Octubre ho ha canviat tot

28/9/2018.

FERMESA
Aquesta setmana vinent farà un any de l’1 i el 3 d’octubre, dos dies que ens han marcat a tots i a totes, i que quan els recordem ens embarguen les emocions. Però més enllà de sentiments i emocions, els fets ocorreguts ho han canviat tot. El dia 1 vam demostrar la força d’un poble. Feia molts anys que la gent que se sentia independentista i els partits que ho defensàvem, hi treballàvem. Un moviment que va anar creixent, primer lentament i després es va anar fent gran com una torrentada que no tenia aturador. Ens vam conjurar per fer el referèndum que l’Estat espanyol no ens volia deixar celebrar. I ho vam aconseguir per la fermesa dels ciutadans i ciutadanes i per l’audàcia dels nostres governants, que van idear l’estratègia i la logística. Proves clares en són, entre d’altres, el cens universal i la garantia d’urnes i paperetes. Per què dic que des d’aquell dia res serà igual? Bàsicament per dos motius: un que ens afecta a nosaltres i l’altre a l’Estat espanyol.

El fet de plantejar un referèndum unilateral és un clar desafiament a l’Estat espanyol, que va posar tota la maquinària d’un estat al servei del fracàs de la convocatòria popular. Espionatge, centre d’intel·ligència, hackers informàtics, policia, judicatura, diplomàcia internacional… tots els seus esforços per impossibilitar la votació. I aquest va ser el seu gran fracàs i la nostra victòria inapel·lable. Vam aconseguir fer un referèndum contra l’oposició de tot un estat. És un dels motius pels quals dic que res serà igual. La força i la convicció de la gent ha plantat cara a l’Estat i l’ha guanyat. Vam véncer de forma incontestable un referèndum que expressava la voluntat de ser una República. Per tant, la única negociació possible que es pot posar damunt de la taula és que els catalans i les catalanes decidim si volem ser o no República. Tots els altres escenaris possibles van quedar superats amb l’1 d’Octubre.

REPRESSIÓ
El segon motiu és l’actuació del govern de l’Estat espanyol. Volia impedir el referèndum, però no calibrava la força de la gent. Una intervenció que es va anar transformant en desesperada quan anava de frustració en frustració. Tots podem recordar l’entrada al setmanari El Vallenc i la humiliació que van rebre per part de tots els qui allà ens vam aplegar, contestant de forma pacífica a l’agressió, amb humor, càntics i valentia, l’anomenat ‘VallsStyle’. La Guàrdia Civil és un cos militar que representa l’autoritat del Govern d’Espanya i a Valls i tants altres llocs de Catalunya, ningú va mostrar por ni covardia, ans al contrari, fermesa i convicció, sempre des de la revolta pacífica.

La desesperació de l’Estat va anar ‘in crescendo’ i es va transformar en ràbia per totes les operacions frustrades. Quantes vegades vam sentir els dirigents del PP dir que havien desarticulat la logística, que no hi hauria ni urnes, ni paperetes ni cens? Van entrar a impremtes, a setmanaris, van violar la correspondència, van requisar cartells, van tancar webs, i el punt àlgid d’aquestes lamentables actuacions va ser la repressió policial del dia 1 d’octubre. Aquell dia l’Estat espanyol va perdre la credibilitat democràtica i el respecte a les llibertats. La imatge de policies requisant urnes i atonyinant la ciutadania indefensa que volia exercir el dret a vot va travessar el món.

PAS DE GEGANT
Aquell dia vaig acompanyar per Valls a cinc diputats europeus que van venir com a observadors internacionals, i la seva conclusió va ser demolidora: drets democràtics manllevats i agressió a les llibertats. També van dir que els resultats no podien ser validats per culpa de la repressió feta pels cossos de seguretat de l’Estat, però que la voluntat de votar era aclaparadora i calia permetre-la. Per tant, després de l’1 d’octubre, la credibilitat democràtica de l’Estat espanyol quedava seriosament lesionada, i a nivell internacional també arrelava la convicció que per solucionar el problema cal votar.

Queda clar, doncs, que res serà igual per a ningú. El dia 1 vam fer un pas de gegant en el camí cap a la independència. Ara cal continuar reforçant-nos en els drets democràtics i en la legitimitat de la nostra causa. De ben segur que els judicis als presos polítics i la feina des de l’exili, a vegades silenciosa però eficaç, ens donarà un nou impuls, que sumat al de la gent ens permetrà seguir avançant de forma definitiva.

Deixa el teu comentari