L’abans i el després del 20S

L’abans i el després del 20S

21/9/2018.

Valls Style
‘Quatre agents de la Guàrdia Civil armats han entrat aquest matí al setmanari El Vallenc. Aquest és un registre sense precedents. Arriba hores després que s’hagi registrat l’empresa Indugraf. A l’entrada del setmanari s’han aplegat centenars de persones amb pancartes a favor de la democràcia’. Així començava la crònica dels fets del 9 de setembre del 2017 publicada a l’edició digital del setmanari de Valls. Sense saber-ho encara, començava una original i pacífica manera de respondre i reaccionar a l’ofensiva repressiva que engegava l’Estat amb la clara intenció d’aturar el referèndum de l’1 d’Octubre. Les cançons -‘Passi-ho bé!-, els clavells lliurats als guàrdies i l’actitud festiva sense por, tot i la tensió d’aquelles hores, es va batejar popularment com el Valls Style i d’alguna manera va crear escola perquè la fórmula va ser adoptada en les posteriors manifestacions massives i demostracions de força popular, com el 20 de Setembre que tot just ahir commemoràvem.

20 de Setembre
El 20S va ser el punt culminant de la repressió que ja feia temps havia engegat l’Estat espanyol contra l’independentisme. L’operació policial impulsada pel jutjat número 13 de Barcelona contra la Generalitat just ahir feia un any va ser el detonant que activava la repressió a gran escala desfermada per l’Estat a l’entorn del referèndum de l’1O, amb la clara finalitat d’impedir-lo. Aquell dia la policia espanyola va ocupar la Generalitat i va fer un total de 41 escorcolls en departaments -essencialment els governats per ERC-, empreses públiques, despatxos i domicilis personals, i una quinzena de persones van ser detingudes. L’actuació es va concentrar, però, al Departament d’Economia que dirigia el vicepresident Oriol Junqueras, on es van congregar desenes de milers de persones en una mobilització històrica, que marca un abans i un després en l’estratègia conjunta i la unitat d’acció entre les institucions i la ciutadania. Malgrat totes les actuacions del dia 20 i posteriors vam arribar a l’1O amb urnes, paperetes i cens.

La gran mentida de la causa general contra l’independentisme es va començar a gestar aquell 20S amb la creació d’unes acusacions per sedició i rebel·lió que han portat a la presó injusta als líders de les entitats sobiranistes i a consellers, i han provocat les imputacions d’alts càrrecs de la Generalitat com Josep Maria Jové i Lluís Maria Salvadó. Aquests dies ells mateixos han explicat públicament les vexacions i el tracte inhumà al qual van ser sotmesos per la policia i pel mateix jutge del número 13 de Barcelona. Un jutge que ha instruït una causa plena d’opacitats i d’irregularitats com ahir posaven de manifest els advocats dels encausats després de tenir accés als documents de la instrucció. I també ahir coneixíem els continguts d’uns xats entre jutges, que teòricament són imparcials i ponderats, que es posicionen contra l’independentisme amb una terminologia lamentable i que són d’una extrema gravetat.

Acció conjunta
Arribats aquí, davant del cúmul de despropòsits judicials i la inacció dels mateixos estaments de la judicatura i del Govern espanyol, ens preguntem: I ara què? Ens sentim indefensos mentre la nostra causa avança a passos de formiga en el context internacional. Doncs la única resposta possible és persistir en l’acció conjunta de les institucions catalanes i el poble mobilitzat al carrer. El 20S hi va haver un cop a la democràcia, a l’autogovern de Catalunya i a les institucions. L’Estat va triar la repressió i just aquell dia va començar a perdre, perquè amb aquesta via no es pot aturar la voluntat democràtica d’un poble.

Aquells dies van generar una gran comunió entre institucions i ciutadania i aquests fets ens ensenyen com hem de seguir ara. Des de la complicitat dels actors, des de plantar cara a la repressió defensant els drets i les llibertats i des de la democràcia per fer efectiva la República. De la mateixa manera que Valls va ser el km 0 d’una manera de fer pacífica però enèrgica aquell 9 de setembre del 2017, el posterior 20 de setembre ho va ser d’una fórmula d’avançar conjuntament ciutadania i institucions, de la qual ERC n’és una ferma defensora amb l’objectiu d’assolir la República Catalana.

Deixa el teu comentari