A mercè d’un espermatozou o de la voluntat popular?

A mercè d’un espermatozou o de la voluntat popular?

DESCONNEXIÓ
Velocitat, atzar, ph apropiat i agilitat serien els factors que determinen que un espermatozou arribi a fecundar un òvul. Aquest és el desencadenant necessari per tenir un Rei, una bona rebregada al llit. En aquest fet no hi trobem ni la intel·ligència, ni l’empatia, ni la humanitat, ni la justícia, ni la igualtat… Podria fer molt llarga la llista de qualitats que crec necessàries per governar un país. Per això sóc republicà. Perquè el govern d’un país s’ha de basar en uns valors que posin per davant de tot la justícia, la llibertat, la igualtat d’oportunitats i la fraternitat entre persones i pobles, i no pas la fertilitat que permet que la dinastia reial perduri.

Fa anys que som molts els qui defensem el republicanisme, i després del discurs que va fer el Rei Felip VI el 3 d’octubre, crec que encara en som més. Aquell discurs on es donava suport i s’encoratjava la línia dura contra les institucions catalanes i contra els dirigents polítics i socials, i la societat catalana per extensió, va ser definitiu en aquest viratge. Aquell dia el Rei avalava el cop d’estat perpetrat pel govern d’Espanya contra les llibertats democràtiques. La suspensió del govern de la Generalitat, la judicialització del procés polític cap a la independència i la impunitat dels actes violents dels anomenats defensors de la unitat d’Espanya ens han portat a un camí intransitable. Un camí que cal netejar de la brossa en forma de repressió, d’absència de drets civils. Un cop net, podrem seguir endavant.

A la darrera enquesta del CEO, quan es preguntava per la figura del Rei, 6 de cada 10 catalans li posaven un zero de valoració i dos més els suspenien, per tant el 80% dels catalans no vol saber res de la monarquia. Per això cada cop que ve rep xiulades, per això el Govern de la Generalitat no vol compartir actes amb ell. A Catalunya hem desconnectat de la monarquia, quan de temps tardaran els espanyols en desconnectar? Com més aviat ho facin, més aviat s’estalviaran la morterada que costa mantenir aquesta farsa.

HORITZÓ
El dia 3 d’octubre, va ser també una mostra de cap a on hem d’anar, l’horitzó a seguir. Aquell dia es va unificar la força de l’independentisme que vam mostrar l’1 d’octubre amb la defensa dels valors democràtics. Va ser la vaga general amb més seguiment de les que s’han convocat mai a Catalunya. Curiosament les dades de participació que van aparèixer a finals de novembre en la web del Ministerio, que quantificaven el seguiment en més de dos milions tres-centes mil persones, han desaparegut misteriosament, com si la vaga no s’hagués realitzat. Aquesta xifra situaria el seguiment en prop d’un 82% de la població assalariada en aquell moment.

Com deia, aquest és l’horitzó a seguir per consolidar el proper pas a fer, un consens de país capaç d’interpelar i representar la gran transversalitat del nostre país que va sortir el dia 3 a defensar els nostres drets civils i democràtics.

DIGNITAT
Perquè l’Estat espanyol ha travessat la línia vermella dels drets civils i democràtics, i per culpa d’aquest pas temerari, tenim persones ferides, persones imputades, perseguides, investigades, empresonades, exiliades, inspeccionades, coaccionades. I no sembla que els jutges tinguin cap intenció de parar, avalats pel discurs del Rei i pel Govern de Madrid. Campen lliurement, inventant relats i acusacions. Ahir mateix els presos veien com la seva sol·licitud per sortir de la presó era novament rebutjada. De res serveix que 6 dels 9 presos tinguin fills menors d’edat i que alguns d’ells tinguin pares amb salut fràgil. El Suprem fa cas omís a aquestes circumstàncies i a les veus, algunes d’elles no independentistes, que qüestionen la presó preventiva. Aquests jutges podran mirar als ulls als presos i quedar-se tant amples? I alguns dels dirigents dels partits unionistes ho podran fer?

La dignitat dels presos està intacta i cal que cada dia ho recordem. Aquesta setmana hem pogut fer-ho al recordar la fortalesa i la valentia que van tenir per afrontar l’embat de l’Estat durant els dies previs al referèndum i durant el mateix dia 1. Si són a la presó és perquè van fer el que s’havien compromès a fer, un referèndum i una proclamació de la República Catalana.

Deixa el teu comentari