Constitució, presos i vaga de fam

Constitució, presos i vaga de fam

INJUSTÍCIA
Quatre presos polítics han iniciat una vaga de fam per denunciar la injustícia que pateixen mentre esperen, tancats a Lledoners, les resolucions dels seus recursos per part del Tribunal Constitucional. És intolerable que l’alt tribunal paralitzi aquests recursos per bloquejar l’accés a la justícia europea. Des de Valls, respectem, ens solidaritzem i acompanyem totes les accions de denúncia que se’n derivin i que s’han iniciat amb la vaga de fam. Perquè la dignitat que estan demostrant els presos i les preses -tots plegats, tan els quatre que fan vaga de fam en una decisió lliure, personal i meditada que els honora, com els qui no en fan-, és enorme i ens indica quin és el camí que hem de seguir els catalans i les catalanes si volem assolir l’objectiu de la República lliure.

ENCARCARAMENT
El Tribunal Constitucional i el text que el 1978 li va donar raó de ser i va marcar l’inici de la nova etapa suposadament democràtica a Espanya, s’estan quedant molt enrere en el temps. De fet, no és que no hagin evolucionat sinó que estan involucionant. Les sentències del TC, les seves maneres de fer, i la intencionalitat d’un Estat immobilista que aprofita l’encarcarament dels estaments judicials per posar pals a les rodes dels demòcrates catalans, deixen els nostres presos i preses en una situació d’absoluta indefensió. Al mateix temps, l’ambient polític en general s’està enrarint per moments i està agafant tints preconstitucionals amb l’auge de formacions com Vox a Andalusia i la permissivitat envers l’ultradreta. És com si el blanc i negre estés tornant a poc a poc a les nostres vides.

Des de Valls, explicitem el nostre suport a les accions empreses des de la presó de Lledoners, alhora que mostrem tota la nostra indignació respecte a la situació que s’està produint. Donem tot el nostre suport als presos en vaga de fam per la seva decisió valenta i els encoratgem a mantenir-se ferms. Tot ajuda en el camí cap a la República catalana. El que no ajuda gens és que els estaments públics, les institucions, les entitats del país i els seus representants no reaccionin davant d’aquests fets. Les organitzacions socials no poden mirar cap a una altra banda. Han de dir alguna cosa i han de posar-se de costat dels qui pateixen la repressió de l’Estat.

A nivell internacional, també esperem una ràpida i contundent reacció, com ha verbalitzat el ministre belga de Defensa. Cal una regeneració democràtica a Espanya i a Europa, que no és aliena a l’involucionisme que estan protagonitzant els grups d’extremadreta arreu del vell continent. Els drets humans, els valors socials i la democràcia estan en perill. Les principals institucions i entitats europees, a través dels seus líders, haurien d’aprofitar aquesta vaga de fam per posar el crit al cel i denunciar les maneres de fer d’un estat en clara regressió democràtica com és l’espanyol. No n’hi ha hagut prou amb els fets de l’1 d’Octubre i la persecució i repressió posteriors per adonar-se que Espanya va a la deriva i pot arrossegar a Europa?

AUTODETERMINACIÓ
Ahir va ser 6 de desembre i diuen que es commemorava la Constitució. Nosaltres no teníem res a celebrar. Un text antic, arcaïc, inútil i que ja no ens representa tan sols el podem veure com una relíquia del passat que va fer la seva funció però que fa molt de temps que no ens va ni ens ve. Per tant, exigim que l’Estat deixi d’emparar-se en una carta magna desfassada per cometre injustícies i, una vegada més, demanem la fi de la repressió i persecució dels i les líders independentistes i la lliure absolució de les persones preses i exiliades polítiques. No cessarem en la nostra lluita per una solució pacífica i política a la situació catalana, que permeti a tots els catalans i les catalanes decidir lliurement el seu futur polític, a través de l’exercici del dret a l’autodeterminació. Tenim fam de llibertat.

Deixa el teu comentari