PROGRAMA D’ERC DE VALLS PER A LES ELECCIONS MUNICIPALS DEL 2015

 

programa1Introducció

Esquerra és, des de la seva fundació, un partit de vocació municipalista. El municipi és la base de la nació. Treballar des de les institucions municipals amb empenta i il·lusió és construir el barri, la ciutat i la nació alhora.

Fruit del seu compromís municipal, Esquerra ha donat cinc alcaldes democràtics a Valls, començant per Josep Magriñà, el 1931, i acabant amb Jordi Castells (1995-2001). També  han estat desenes els regidors i regidores d’ERC al servei  de Valls. Afrontem les eleccions de 2015 amb un equip renovador i transversal i amb l’aval de 84 anys de lluita incansable pel progrés social, nacional, cultural i econòmic de Valls.

Com el 1931, estem vivint un moment històric, una oportunitat per generar nous motlles i  posar la política al servei de la gent. En les properes eleccions sorgiran els nous ajuntaments que protagonitzaran la fase decisiva del procés. És clau per al país disposar d’alcaldes, regidors, consistoris i municipis compromesos amb l’exercici del dret a decidir i l’assoliment de la independència.

 

 

EL NOSTRE MODEL DE CIUTAT

 

Volem un Valls COHESIONAT

 La necessitat de lluitar contra la pobresa i les desigualtats com a garantia de l’exercici efectiu dels drets i les llibertats més bàsiques de les persones. La cultura com a eina motor de ciutadania lliure i compromesa amb la societat. La salut, l’acció social o l’esport com a garantia de qualitat de vida i benestar de les persones. La qualitat i el prestigi de l’escola pública com a eina per a la igualtat d’oportunitats efectiva i el bon funcionament de l’ascensor social.

  1. ACCIÓ SOCIAL. Volem el benestar dels vallencs i la igualtat d’oportunitats per evitar l’exclusió social
  1. EDUCACIÓ. Volem un oferta educativa diversa i equilibrada que doni resposta als nous reptes socials i educatius de la nostra ciutat
  1. SALUT. Volem una ciutat que ofereixi un servei sanitari de qualitat i proper, exerceixi una capitalitat real a l’Alt Camp i la Conca, i mantingui el Pius com un hospital modèlic, eficaç i ben gestionat
  1. IGUALTAT. Volem promoure la igualtat entre homes i dones, la paritat i la transversalitat de gènere
  1. CULTURA. Volem una política cultural moderna i participativa
  1. LLENGUA. Volem fer avançar l’ús social de la llengua catalana a Valls.
  1. ESPORTS. Volem que l’esport sigui un motor de canvi social i econòmic i que els clubs i les entitats esportives tinguin el màxim suport de l’Ajuntament
  1. GENT GRAN. Volem que la gent gran sigui atesa com es mereix i que la Llar del Jubilat torni a Can Xapes
  1. JOVENTUT. Volem millorar les condicions de vida del jovent i ajudar-los en el procés d’emancipació
  1. SEGURETAT. Volem una policia de proximitat que disposi d’un espai digne per realitzar la seva feina i s’impliqui en les accions de prevenció
  1. PICAMOIXONS. Volem dotar Picamoixons dels recursos i inversersions necessàries per millorar els serveis socials, els equipaments i la gestió técnica dels diferents òrgans.
  1. BARRIS. Volem potenciar la interlocució amb els barris i donar resposta a les necessitats de manteniment, mobilitat i seguretat.

 

 

Volem un Valls EMPRENEDOR

La lluita contra l’atur com a política social més urgent que cal prioritzar. L’actitud emprenedora de l’Administració a l’hora de propiciar nous filons d’activitat econòmica, promoure l’economia cooperativa i l’emprenedoria. Invertir en els eixos comercials com a nodes de vida civil i d’interrelació social. Promoure les TIC i l’administració electrònica com a factor d’informació, participació, transparència i simplificació de l’Administració.

  1. COMERÇ. Volem potenciar els eixos comercials amb amb nous incentius fiscals, un urbanisme adequat i una oferta competitiva, diversificada i especialitzada
  1. TURISME. Volem una estratègia per potenciar el turisme, treballant conjuntament amb el sector i posant en valor els atractius turístics de la ciutat
  1. EMPRESA. Volem que el polígon torni a ser el motor econòmic de la comarcal
  1. OCUPACIÓ. Volem ajudar als aturats a trobar feina, impulsant plans d’ocupació local i adaptant l’oferta formativa a les necessitats del mercat
  1. TIC. Volem viure en una ciutat més intel·ligent, que utilitzi les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i impulsi l’administració electrònica per donar accés a la informació, simplicar els tràmits i augmentar l’eficiència dels serveis.

 

 

Volem un Valls SOSTENIBLE

Des d’un urbanisme humanista que potencia l’àgora ciutadana i la interrelació social fins a la sostenibilitat del patrimoni natural i cultural com a base de la identitat col·lectiva. Potenciar la virtut cívica per a l’adopció d’energies netes i el residu zero. Fer efectiu el dret a l’habitatge o poder viure en ciutats més intel·ligents on les TIC puguin potenciar les actituds responsables dels ciutadans vers l’entorn, la reposició del mobiliari o el funcionament dels serveis públics.

  1. URBANISME. Volem que Valls creixi dins i al voltant del centre històric de forma endreçada, harmònica i relligadora.
  1. VIA PÚBLICA. Volem una ciutat orientada als vianants, on les obres es realitzin quan toquen i no en funció de calendaris electorals
  1. MOBILITAT. Volem avançar cap a la mobilitat sostenible, millorant el transport públic, suprimint les barreres arquitectòniques i fomentant l’ús de la bicicleta.
  1. HABITATGE. Volem crear habitatges de protecció oficial per a persones i famílies en situació de pobresa, de risc i d’exclusió social i promoure la rehabilitació d’edificis antics.
  1. MEDI AMBIENT. Volem una ciutat sostenible, que aprofiti els seus recursos naturals i que respecti el medi ambient
  1. PATRIMONI. Volem posar en valor el patrimoni de Valls i vetllar per la seva protecció i divulgació.
  1. PARTICIPACIÓ. Volem un Ajuntament amb les parets de vidre i les portes obertes que promogui la participació ciutadana de veritat

  1. HISENDA. Volem una política fiscal més justa i equitativa i uns pressupostos que prioritzin les inversions destinades a promoció de l’activitat econòmica i serveis socials bàsics

______________________________________________________________________________________________________

Volem un Valls COHESIONAT

 

En ACCIÓ SOCIAL, volem un Valls més just i cohesionat, amb igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans i una acció municipal encarada a la participació. Creiem que la principal inversió d’un ajuntament republicà són les persones. Els serveis socials han de ser  un instrument al servei de la ciutadania, amb coresponsabilitat individual i participació ciutadana. Els ciutadans de Valls han de poder viure millor, han de tenir garantit el seu projecte de vida. Per això, cal detectar els sectors més desafavorits  i els col·lectius més vulnerables i fer una bona diagnosi de les necessitats del municipi.

 

Per això proposem:

  • Prioritat social. Prioritzar en el pressupost municipal les partides socials encaminades a eliminar l’exclusió social.
  • Recursos humans. Dotar els serveis socials de l’ajuntament del personal necessari per poder cobrir les necessitats de l’augment de la demanda d’atenció a causa de la situació de crisi socioeconòmica que estem patint.
  • Catàleg de serveis. Elaborar i definir un catàleg de serveis socials que l’ajuntament pugui  liderar i dotar-lo d’una bona coordinació amb els nivells assistencials (CAP, Pius, residències, centres de dia, atenció domiciliària).
  • Habitatge social. Impulsar la creació d’un patrimoni municipal de sòl útil per a la promoció pública d’habitatges. Fomentar el lloguer social (a través de mesures com el recàrrec d’IBI per habitatges buits, que contempla el Pla Local d’Habitatge) Incrementar els pisos d’emergència social que te l’ajuntament.
  • Taula amb les entitats. És imprescindible conèixer les entitats del tercer sector social. A Valls hi ha un teixit associatiu prou important com per establir-hi un contacte periòdic. L’Ajuntament ha de liderar una taula d’intervenció social municipal,  dinamitzar-la per a coordinar esforços, sumar sinergies, valorant tot el que ja s’està fent  i establir cooperació econòmica, logística, de contractes laborals. Per arribar a funcionar com una veritable  xarxa de solidaritat social.  Aquest òrgan consultiu i de participació dels serveis socials estaria format per l’ajuntament i totes les entitats, grups i associacions que col·laborin o treballin en qualsevol activitat relacionada amb el benestar social. Serà el nexe entre l’Administració i la ciutadania a l’hora de formular propostes, definir polítiques de benestar i veure’n i analitzar-ne l’execució.
  • Voluntariat. Promocionar i donar suport al voluntariat i a l’acció voluntària en el marc de les entitats com a model de les persones compromeses en les necessitats socials. És important facilitar els serveis i els mitjans necessaris per desenvolupar una bona tasca. Hi haurà d’haver els elements imprescindibles de coordinació i de complementarietat.
  • Immigració. Treballar amb el model d’acollida del Pacte nacional per a la immigració, desplegant una política social encaminada a la convivència i la cohesió social i amb el català com a llengua comuna.
  • Discapacitats.
    • Agents socials. Establir col·laboracions amb els agents socials que treballen per garantir la qualitat de vida i la igualtat d’oportunitats amb els col·lectius de persones amb discapacitats i amb malalties mentals. Donant-los el suport necessari per dur a terme la seva feina.
    • Plantilles. Revisar els contractes de les empreses concessionàries de serveis públics perquè incorporin persones amb discapacitats. Fer el mateix en els serveis que presta l’ajuntament.
    • Actes festius. Establir en els actes festius a la via pública espais adaptats per que puguin seguir els actes persones amb discapacitats.
  • Xarxa. Avançar en el treball municipal en xarxa per impulsar polítiques globals i transversals en camps com la joventut, la dona, la integració o la família.
  • Infància. Tenir especial cura de tots el temes relacionats amb aquest col·lectiu donat el seu alt nivell de vulnerabilitat.
    • Alimentació. Potenciar el programa d’aliments frescos. Mantenir el menjador escolar durant els períodes de vacances.
    • Llibres. Fomentar la reutilització de llibres per poder augmentar el suport a més famílies.
    • Ortodòncia. Treballar per crear un servei d’ortodòncia solidària.
  • Pobresa energètica. Fer especial incidència en aquest àmbit per evitar que afecti a aquells col·lectius més vulnerables. Implementar mesures que facilitin el suport econòmic per evitar talls d’energia. Desenvolupar programes de formació en eficiència energètica i d’actuació en l’estalvi energètic mitjançant convenis amb el sector privat per disminuir la factura energètica a aquestes famílies.
  •  Fractura digital. Crear espais en els diversos equipaments municipals (biblioteca, centre cívics, llar del Jubilat, Valls Genera, etc) amb ordinadors i accés wiffi gratuïts perquè puguin utilitzar-los aquelles famílies que no hi tenen accés, fent especial incidència a infants i joves en processos de formació.
  • Formació i inserció laboral de col·lectius de risc. Vetllar per la formació i la inserció laboral de les persones desocupades, amb especial atenció als col·lectius amb risc d’exclusió social, i també pensant en el futur de persones més grans de 55 anys i sense prestació, per evitar que es puguin quedar amb pensions no contributives.
  • Centre Obert i El Refugi. Canviar la filosofia de funcionament i encarar-lo a una inclusió social proactiva mitjançant convenis amb les entitats del teixit socio-cultural i esportiu de la ciutat per integrar els infants i joves en les activitats habituals que es realitzen a la ciutat.
  • Fons per programes socials. Promoure que els ingressos del consistori per motius sancionadors es destinin a programes socials.
  • Formació. Desenvolupar accions de formació i suport al voluntariat que col·labora amb entitats socials, així com a les persones que tenen cura de les persones dependents.
  • Salut i lleure. Establir mesures de suport i acompanyament, especialment als infants amb discapacitats.
  • Inclusió. Seguir treballant amb el Pla Local d’Inclusió Social (PLIS) i desenvolupant i portant a terme les seves conclusions per tal de situar les polítiques de prevenció de l’exclusió social al centre de les polítiques municipals.
  • Cooperació. En la mesura del possible tornar a establir plans de cooperació internacional des de l’ajuntament. Fomentar l’ús de productes de comerç just en els lots de Nadal i les màquines de vending instal·lades en dependències municipals.

  • Gent Gran. Fomentar programes per arribar millor a la vellesa, allargant així el temps de no dependència.  Establir, en conveni amb les entitats de la Xarxa Solidària, programes de millora de la nutrició de la gent gran que viu sola, i si cal portar aliment cuinat mitjançant convenis amb la restauració local per la utilització dels excedents dels menús diaris.

 

L’EDUCACIÓ constitueix un dels principals eixos d’acció política en el procés de construcció nacional. Per això considerem que l’ajuntament ha de liderar una oferta educativa  diversa i alhora equilibrada que doni resposta als nous reptes socials i educatius de la nostra ciutat.

 

Per això proposem:

  • Un model Ciutat educadora. Definir aquest model de ciutat on l’educació en les habilitats socials es contempli en tots els nivells de relació amb la ciutadania. Que l’ajuntament lideri el model i implementi les eines necessaris per fer que l’accés a la formació i l’educació estiguin a l’abast de tothom. I alhora incrementar els resultats educatius i perquè l’escola sigui el primer esglaó de la integració o cohesió social de Valls.
  • Escolarització inclusiva. Aplicar les mesures de l’informe Bofill, comprometent-nos a dissenyar una zonificació coherent, tenint en compte les taules de planificació  escolar i l’alumnat amb necessitats educatives especials.
  • Pla Educatiu d’Entorn. Potenciar-lo, mobilitzant els diferents agents socioculturals de la ciutat (entitats de lleure, esportives, artístiques,…) per a fer propostes d’activitats que tinguin com a objectiu  afavorir l’ integració educativa i social de tot l’alumnat.
  • Noves Tecnologies. Facilitarem l’accés a xarxa wifi i a ordinadors situats en lloc públics a aquells infants que no hi tinguin accés per motius socioeconòmic. Evitant així la fractura digital.
  • Equipaments educatius. Donar resposta definitiva a la situació de provisionalitat del IES Serra de Miramar. Donar resposta adequada a la demanda d’un nou espai per a l’Escola de Música Robert Gerard. Vetllar i assumir les necessitats prioritàries dels edificis escolars de la ciutat.
  • Oficina Municipal d’Escolarització. Potenciar-ne el  seu marc competencial  i dotant-la de recursos suficients per tal d’aconseguir una escolarització equilibrada, de manera que tots els centres educatius assumeixin quotes de compromís social similars.
  • Diversificació de programes educatius. Establir una coordinació permanent amb Vallsgenera amb l’objectiu de valorar nous perfils encaminats a diferents sectors productius de la ciutat  i adaptar l’oferta de programes de formació professional per a que tinguin sortida en empreses de l’entorn proper. Millorar l’oferta d’activitats extraescolars municipals de caràcter formatiu, cultural , lúdic i/o esportiu per a tot l’alumnat de la nostra ciutat, sobretot en  horaris no lectius i períodes de vacances, per tal de fer-los compatibles amb les necessitats laborals de les famílies.
  • Llars d’infants. Vetllar pel concurs de concessió d’aquest servei públic i considerar dins el plec de clàusules  un valor estratègic al projecte pedagògic i l’arrelament al territori. Garantir una oferta de places adequada a les necessitats reals de la ciutat.
  • Donar suport específic a iniciatives educatives de les Ampes, proporcionant-les el recolzament necessari i atribuint-les un paper destacat.

  • Beques i ajuts. Potenciar la coordinació amb el Consell Comarcal i unificar els criteris d’adjudicació per tal d’incrementar el nombre de beques menjador i de llibres per tal de ser més eficients i justos en la seva distribució.

En SALUT, defensem un model sanitari públic universal, equitatiu, de qualitat i finançat íntegrament amb impostos en tot allò que sigui essencial i que garanteixi el dret a la salut dels  ciutadans. Des d’Esquerra, considerem que la protecció i la promoció de la salut és una prioritat bàsica, i per això cal un sistema de salut integral i proper que faciliti la cohesió social, eviti les discriminacions i sigui una eina cabdal de justícia social.  Volem un Valls que ofereixi un servei de qualitat i proper, exerceixi una capitalitat real a l’Alt Camp i la Conca, i mantingui el Pius com un hospital modèlic, eficaç i ben gestionat

 

Per això proposem:

  • Bicomarcalitat. Canviar l’estructura legal de l’Hospital obrint el consell d’administració a més municipis i als consells comarcals, ja que l’àrea d’influència es bicomarcal. Un consell d’administració més representatiu del territori pot augmentar la base de serveis assistencials: com més concentració de serveis, més viabilitat en el projecte.
  • Sinèrgies. Treballar per crear sinergies de millora en la gestió i l’assistència amb els altres serveis de salut de la comarca.
  • Qualitat. Treballar per la fidelització dels usuaris dels serveis sanitaris del Pius.
  • Gent gran. Potenciar el Sociosanitari, la Residència i la Casa Montserrat Cuadrada.
  • Espònsors. Avançar en l’esponsorització de serveis hospitalaris a la comarca, facilitant la desgravació a les empreses i possibilitant la compra de materials al Pius.
  • Manteniment. Vetllar per l’execució urgent de les reformes de manteniment al centre Socio Sanitari del Pius Hospital.
  • Transversalitat. Avançar decididament en la integració de les polítiques socials i de sanitat, creant models de polítiques de gestió transversals en el camp sociosanitari.
  • Formació, promoció i prevenció. Coordinar i donar suport a les accions de formació, promoció i prevenció que tinguin a veure amb la salut als centres educatius, al personal públic i a les entitats.
  • Educació en salut. Organitzar xerrades informatives adreçades als pares i mares per oferir eines per educar en la salut els seus fills.
  • Esport. Promoure l’activitat física i l’esport com a eina educativa de promoció de la salut. Incloure les instal·lacions municipals en els programes de salut cardiovascular, metabolisme, osteoarticular, gent gran…
  • Contaminació atmosfèrica. Informar de manera regular i rigorosa sobre l’estat de l’aire de les poblacions i impulsar de manera prioritària actuacions dirigides a disminuir el nivell de contaminació atmosfèrica.
  • Ciutat cardioprotegida. Dotar d’aparells desfibril·ladors la guàrdia urbana, els equipaments esportius municipals, zona mercats i altres espais públics d’altra freqüentació de forma que n’hi hagi en disposició les 24h del dia.

  • 112. Senyalització informativa amb el telèfon d’emergències 112 a les zones amb activitats esportives i lúdiques ( Zona Skate parc, parcs infantils, Mas Miquel…)

 

En IGUALTAT, volem un Ajuntament que promogui la igualtat entre homes i dones, la paritat i la transversalitat de gènere. Per això cal treballar perquè les dones formin part dels òrgans de decisió. Les dones que pateixin qualsevol discriminació o que siguin víctimes de la violència masclista han de rebre tota l’atenció, acompanyament i suport perquè puguin refer la seva vida.

 

Per això proposem:

  • Polítiques d’igualtat i de gènere.
    • Paritat. Potenciar la paritat en l’equip de govern i fomentar la presència de la dona en tots els àmbits municipals.
    • Marc legal. Vetllar pel compliment de la legislació vigent en relació amb la política de dones.
    • Llocs de treball municipals. Vetllar per fer possible la conciliació laboral i la igualtat de tracte i remuneració en els llocs de treball dels quals n’és responsable directa o indirectament l’Ajuntament.
  • Participació social i política.
    • Consell Consultiu de Dones. Fer més participatiu el Consell Consultiu de Dones de Valls, on actualment no hi són presents la majoria de forces polítiques de Valls, perquè no ofereix prou  espai de debat, sinó que només es dóna la possibilitat d’aprovar algunes iniciatives i de pensar-ne algunes de noves per treure’ls feina de sobre.
    • Associacions. Enfortir les associacions de dones, fer-les presents escoltant les seves necessitats, alfabetització digital, situacions de risc i vulnerabilitat, etc.
    • Commemoracions. Donar més rellevància i publicitat a les commemoracions del dia 8 de març, dia internacional de la dona, i el 26 de novembre, dia internacional per a l’eliminació de violència vers les dones.
  • Qualitat de vida i cohesió social.
    • Integració. Promoure la integració social de la dona d’altres cultures amb accions educatives ( tallers, taules de debat, xerrades).
    • Fer campanya divulgativa de l’existència del Servei d’Informació i Atenció de la Dona (SIAD). Treballar en col·laboració amb el SIAD, fent xarxa i incentivant accions de prevenció en la violència de dones sobretot en la franja del jovent.

    • Pla Local de polítiques de Dones i Igualtat de Valls. Incorporar un apartat que reculli les necessitats del col·lectiu LGTB (lesbianes, gays, transsexuals i bisexuals). Incloure el tractament diferenciat als diferents models familiars. El Pla actual és vigent fins al 2015.

 

En CULTURA, volem un Valls amb una política cultural moderna i participativa, en què l’Ajuntament actuï com a dinamitzador cultural i motor d’implicació ciutadana

Per això proposem:

  • Participació. Recuperar el model organitzatiu i de participació en Cultura impulsat per ERC durant el mandat 2004-2007. Revitalitzar els òrgans de participació ciutadana i de les entitats culturals: el Consell de Cultura, la Coordinadora de Festes i la Xarxa de Cultura.
  • Planificació. Impulsar un Pla de Cultura, mitjançant un procés de participació ciutadana.
  • Eficiència. Aplegar en una sola estructura de gestió els organismes municipals de cultura (Regidoria, Xarxa de Cultura, Museus, Biblioteca i Arxiu), per fer una política cultura més eficaç i més ambiciosa.
  • Equipaments. Desenvolupar amb consens polític i ciutadà el Pla d’Equipaments Culturals amb els espais més prioritaris per a la ciutat, segons les disponibilitats d’inversió. Des d’Esquerra apostem per:
    • Fàbrica Cultural. Transformar una de les antigues fàbriques patrimonials en un centre de creació i exhibició cultural, per ajudar als artistes del territori a desenvolupar els seus projectes i fer-los pujar a l’escenari. L’equipament es convertirà en un pol d’atracció cultural i contribuirà a dinamitzar com a espai obert, per projectes i inquietuds culturals, a tota la ciutadania, i alhora oferir una l’oferta a la joventut de la ciutat.
    • Casa de la Festa. Espai per ubicar-hi els elements festius de la ciutat. Tindrà la funció educativa i de difusió de l’imaginari festiu de la ciutat.
    • Espai Robert Gerhard. Nou espai per l’Escola Municipal de Música. Auditori i un espai d’interpretació i estudi de l’obra de Robert Gerhard.
    • Biblioteca. Posar en marxa un ambiciós pla de funcionament de la Biblioteca de Ca Creus, perquè sigui un autèntic motor cultural de la població. Millorar l’accés a internet pels usuaris. Ampliar l’horari en èpoques especials (exàmens escolars, etc.).
    • Kursaal. Fer els estudis pertinents per determinar les reformes necessàries per la seva utilització en ple rendiment. Reparar i mantenir els serveis actuals.
    • Antiga Biblioteca. Donar-hi un ús continuat per actes culturals.
    • Espais d’exposició. Promourem l’obertura de nous espais d’exposició a la ciutat.
  • Manteniment. Fer un pla de manteniment dels equipaments actuals: Teatre Principal, Centre Cultural, Kursaal i Escola de Música, per evitar el deteriorament en que es troben. Dotar-los de connexió a la Xarxa i Wifi.
  • Promoció. Projectar adequadament els valors culturals de la ciutat entre els visitants, i fomentar activitats per donar-los a conèixer entre la ciutadania vallenca.
  • Producció. Fomentar les produccions culturals locals, donant suport a les propostes amateurs i professionals que surten del teixit cultural de la ciutat.
  • Formació. Vincular l’Escola de Música Tradicional a l’Escola Municipal de Música. Oferir formació en diversos àmbits de cultura (de creació a gestió).
  • Buscar més implicació en l’organització de les festes (altres àrees de l’Ajuntament, món escolar i entitats) i aconseguir un equilibri entre els impulsors professionals i el voluntaris.
  • Oferta cultural. Apostar per una programació diversa i de qualitat, donant més prioritat a l’aspecte cultural que al comercial, amb un model de gestió eficaç i participatiu i millorant la difusió 2.0.
  • Entitats. Potenciar el teixit associatiu cultural, mitjançant ajuts específics, l’impuls del Consell de Cultura, l’assessorament legal i la formació.

  • Ajuts. Promoure els convenis plurianuals amb les entitats per consolidar les seves activitats i donar estabilitat econòmica a les mateixes.

 

En LLENGUA, l’Ajuntament ha d’impulsar, de manera decidida, el procés de normalització lingüística, tant en les activitats de l’Administració local com en la resta d’àmbits de la població

 

Per això proposem:

  • Ensenyament. Dotar de més recursos l’Oficina Local de Català i Casa Caritat per estendre el coneixement del català entre els nous catalans.
  • Integració i cohesió social. Aconseguir que la llengua catalana sigui l’eina integradora i de cohesió social més potent entre l’alumnat i les famílies del municipi.
  • Ús social. Incentivar campanyes de sensibilització lingüística per estendre’n l’ús entre els joves, el sector de població més desmotivat pel que fa a l’ús de la llengua (jocs i concursos a les xarxes socials, per exemple).
  • CNL. Coordinar actuacions amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (a través de l’Oficina Local de Català) per arribar a sectors de població més complexos (dones magrebines, per exemple).
  • Impuls. Desplegar un pla municipal de normalització lingüística mb la implicació directa de les entitats culturals i esportives, les associacions de defensa i promoció de la llengua (Òmnium Alt Camp), les associacions de veïns, els col·lectius d’immigrants, perquè, coordinadament amb l’ajuntament i l’Oficina Local de Català actuïn d’impulsors i de supervisors de la normalització lingüística en el nostre àmbit d’actuació.
  • Compliment de la llei.  Mantenir l’exigència del requisit lingüístic en l’accés a llocs de treball de l’Administració (funcionaris i laborals) i igualment exigir-lo als treballadors d’empreses subcontractades per a la prestació de serveis de l’ajuntament.
  • Informació a les empreses. Informar les empreses, en el moment que sol·licitin l’autorització d’obertura o la notifiquin, de les obligacions lingüístiques que tenen, com també dels organismes que les poden ajudar a resoldre tant el compliment de la legislació vigent com l’ús prioritari del català com a llengua de qualitat i modernitat, emparant-se en la responsabilitat social. Verificar, en el moment de la concessió de llicències i permisos, que realment es compleix la normativa.
  • Activitats municipals. Garantir l’ús del català en les activitats municipals, tal com estableix la llei: atenció oral al públic (sense canvis sistemàtics de llengua), monitors d’activitats dels plans educatius d’entorn, empreses concessionàries.
  • Sensibilització. Impulsar una campanya ciutadana per promoure l’ús social del català i fomentar el programa Voluntariat per la Llengua, que coordina l’Oficina Local de Català, entre la ciutadania.

  • Comerç. Vetllar pel compliment de la llei en la retolació comercial i donar ajuts als comerços i a les empreses del municipi que avancin en l’ús del català.

 

En ESPORTS, volem un Valls referent en la pràctica esportiva com a base de vida saludable i activitat econòmica. L’esport és un motor de canvi social, una eina de socialització i d’arrelament al país. Permet enfortir la cohesió de la  nostra ciutat i dels barris mitjançant la incorporació del projecte esportiu del municipi al projecte esportiu dels centres docents, amb la promoció de la salut per l’esport o amb la incorporació de les persones nouvingudes a la ciutadania plena. També és un motor de canvi econòmic, amb capacitat de generar ocupació i riquesa, que articula un complex sector productiu i de serveis. A més, el teixit associatiu esportiu és el més gran en quantitat i extensió i és la base de l’assoliment dels resultats esportius d’alt nivell de l’esport català. Per això és cabdal donar suport als clubs i a les entitats esportives.

 

Per això proposem:

  • Planificació d’equipaments esportius. Elaborar un Pla d’equipaments esportius (de barri, generals i escolars) amb la participació i el consens del teixit esportiu. Establir acords de col·laboració amb propietaris de solars en desús per crear pistes de barri amb manteniment i adequació de material esportiu.
  • Patronat Municipal d’Esports.
    • Salut. Optimitzar els recursos actuals, millorar la qualitat dels serveis i fomentar la formació del personal. Redefinir-lo com el motor de l’activitat física des de la vesant dels hàbits saludables.
    • Accions pels col·lectius que menys practiquen esport. Impulsar des del Patronat d’Esports aquells àmbits de l’activitat física que més deficiència tenen. Des del sector públic cal fer especial incidència en infants fins a 8 anys a través de activitats multiesportives, noies de 12 a 18 anys i població de més de 60 anys especialment femenina.
  • Esport a l’abast de tothom. Possibilitar l’accés a les activitats esportives, ja siguin de Clubs o del mateix Patronat a tota la població. Establir mecanismes de beques i suport als clubs per fer-ho possible.
  • Suport a l’esport base. Entenem l’esport base com a esport de formació. Cal partir de l’òptica que no sols es tracta d’ensenyar la pràctica d’una disciplina esportiva, sinó també de transmetre, mitjançant l’esport, un seguit de valors i coneixements més enllà del mateix esport. Per això facilitarem l’ús de les instal·lacions esportives als clubs de la ciutat. El PME, a través dels mecanismes de participació, serà el responsable de la coordinació. Potenciarem el suport econòmic a l’esport base i retirarem la taxa d’ús d’instal·lacions als clubs.
  • Discapacitats. Desenvolupar activitats esportives específiques per als col·lectius de discapacitats.
  • Espais públics. Desplegar un pla de promoció esportiva als espais públics:
    • Patis oberts. Implementar l’obertura d’aquests espais públics, fora d’horari escolar i durant els períodes de vacances, perquè la ciutadania pugui utilitzar aquests espais per a la pràctica esportiva lliure, fent així un reequilibri d’espais per la pràctica esportiva en diversos barris. Crearem plans d’ocupació per a posar conserges i monitors esportius als centres. I en aquells barris on no hi hagi centres educatius propers habilitarem pistes per la pràctica lliure d’esports.
    • Parc i torrents: Habilitar el parc dels Països Catalans per a la pràctica esportiva lliure, amb circuits i senyalització informativa per córrer, passejar, anar amb bicicleta, jugar a petanca, etc. Dins del Pla Especial de Torrents, aprofitar la recuperació d’aquest pulmó verd per la pràctica esportiva a l’aire lliure amb itineraris senyalitzats i espais de recuperació. Relacionar l’activitat física amb el coneixement del patrimoni natural, cultural i arquitectònic del municipi.
    • Antiga piscina municipal del Vilar. Equipar la zona esportiva amb activitats per a gent gran i persones amb mobilitat reduïda, connectant l’espai amb la ruta pels torrents fins mas Miquel.
  • Nous esports i jocs tradicionals. Potenciar nous esports i jocs tradicionals. Fomentar la recerca sobre la història de l’esport vallenc. Donar suport a les seleccions catalanes.
  • Esport escolar. Apostar per la poliesportivitat en l’etapa infantil adequant instal·lacions i mitjans als centres d’ensenyament. Fer activitats extraescolars conjuntes de les escoles en trobades esportives entre centres i potenciant la festa anual de l’esport. Potenciar l’oferta escolar a la secundària per mitjà de les associacions esportives escolars. Fomentar la creació de noves escoles esportives (rugbi, futbol sala, etc.)
  • Esportistes en competició. Donar suport tècnic i d’instal·lacions als esportistes en competició de la nostra ciutat.
  • Teixit esportiu. Explorar noves formes de suport als clubs i entitats esportives. Buscar nous sistemes de finançament per augmentar les esponsoritzacions i facilitar la distribució del suport econòmic als clubs. Fomentar el turisme esportiu, amb estades, pretemporada de clubs i intercanvis esportius.
  • Promoció de l’activitat física. Incorporar el municipi al Pla d’Activitat Física Esport i Salut (PAFES) de la Generalitat de Catalunya, per promoure l’activitat física de la població de forma regular i prescrita en funció de les condicions físiques de les persones i de les patologies. Fer un estudi estratègic per localitzar zones on instal·lar espais d’activitat física a l’aire lliure. Fomentar els circuits saludables.

  • Zona sud. Començar la planificació futura d’equipaments esportius als terrenys assignats a la zona sud de la ciutat, per donar servei a les Comarques, Mas Clariana i Portal Nou.

 

Per les PERSONES GRANS volem una ciutat on siguin ateses com es mereixen. Des del consistori cal promocionar accions per tal de fer-los visibles, partícips social i políticament, exercint els seus drets i  deures i fomentant la interrelació generacional. A Valls hi ha un col·lectiu de 3.500 jubilats aproximadament.

 

Per això proposem:

  • Planificació. Definir un pla d’acció dedicat a la gent gran de Valls, on es contemplin temes d’atenció sanitària i de salut, directrius urbanístiques a nivell de places i carrers tenint en compte les necessitats de la gent gran, activitats sòcio-culturals i esportives.
  • Residència i centre sòcio-sanitari. Millorar les instal·lacions de Residència Casa Montserrat Cuadrada i del centre Socio-Sanitari del Pius Hospital.
  • 3a i 4a edat. Tenir un tractament diferenciat, tant sanitàriament com socialment entre la 3a edat (60/70) i la 4a edat(70/90). Les necessitats són diferents i per tant les atencions també.
  • Centre de dia. Augmentar tant en quantitat com en qualitat les places de centre de dia públiques, per tal de donar una assistència eficient i de qualitat que permeti reduir les llistes d’espera actuals i tenint en compte que la població envelleix.
  • Atenció domiciliària. Promoure i subvencionar l’atenció domiciliaria. Teleassistència. Fer una bossa de voluntariat  format  que pugui estar coordinat pels serveis socials.
  • Envelliment actiu. Redactar un pla protocol·litzat de dinamització i sensibilització respecte l’atenció a la gent gran que tingui en compte polítiques d’envelliment actiu, amb activitats culturals, físiques, de lleure, amb descomptes especials, etc.
  • Espais i circuits d’activitat física. Creació d’un espai d’activitat física a l’aire lliure/itineraris prop de les instal·lacions esportives del Fornàs i en els espais recuperats als torrents.
  • Llar del Jubilat. Reconstrucció immediata de Can Xapes. Tenir en compte les necessitats actuals de la gent gran, fent-lo un espai personalitzat, amb cafeteria, sala d’actes, biblioteca, gimnàs, petit dispensari, etc.

  • Intercanvi intergeneracional. Implementar espais d’intercanvi d’expertesa on la gent gran pugui compartir amb gent d’altres col·lectius (joves, nouvinguts, etc) habilitats i coneixements, seguint el model dels bancs del temps.

 

En JOVENTUT, volem un Valls on tots els joves tinguin les mateixes oportunitats que la resta de ciutadans.

 

Per això proposem:

  • Formació i educació
    • Consell escolar Municipal. Que aquest òrgan de participació de la comunitat educativa sigui vertebrador de projectes cooperatius entre centres educatius, famílies i alumnat.
    • Beques menjador. Consolidar les beques menjador com a eina per combatre la malnutrició infantil i juvenil.
    • Educació no sexista. Vetllar perquè a tots els centres educatius municipals no s’hi imparteixi una educació sexista i estereotipada. Fer xerrades i tallers sobre: relacions afectives i sexuals no abusives, micromasclismes, pressió estètica, trastorns alimentaris, noves masculinitats, etc. Promoure xerrades a les AMPAs sobre estereotips i educació no sexista.
    • Diversitat sexual. Promoure l’educació específica als instituts en temàtiques LGTBI (Lesbianes, Gais, Transexuals, Bisexuals I Intersexuals). Fer xerrades i tallers sobre salut sexual incloent la di­versitat sexual, bullying homòfob, etc. Promoure xerrades a les AMPAs sobre estereotips de gènere i la diversitat sexual.
  • Habitatge
    • Assessorament i borsa d’habitatge jove. Crear un sistema d’assessorament i d’informació per a joves a través de l’oficina jove local i desenvolupar una borsa d’habitatge jove encaminada a facilitar l’emancipació.
    • Lloguer d’habitatges buits. Desenvolupar mesures per recuperar habitatge buits del barri antic i posar-los al servei de la ciutadania, en especial als segments de població amb dificultats, a través de la rehabilitació o de procurar que promocions privades sense vendre passin a règim de lloguer —amb o sense opció de compra— i, preferentment, a lloguer protegit, i amb tasques de mediació amb els propietaris, entre d’altres.
    • Rehabilitació i eficiència energètica. Fomentar la rehabilitació d’habitatges que contribueixin a l’eficiència energètica i minimitzin la necessitat de nou sòl, tot recuperant els centres històrics degradats, millorant-ne les condicions d’habitabilitat.
  • Treball
    • Cerca de feina. Afavorir l’acompanyament al jovent en la cerca de feina, a través de les eines disponibles: oficines joves, punts d’informa­ció juvenil i plans locals d’ocupació. També caldría introduir aquest acompanyament als centres educatius, d’acord amb el consell escolar i els representants de l’alumnat, millorant l’accés dels i les joves a la informació sobre oportunitats professionals.
    • Plans d’ocupació. Fomentar la contractació directa per part de l’ajuntament de treballadors i treballadores per a la realització de les compe­tències municipals, mitjançant plans d’ocupació i donar prioritat a persones del propi municipi o de la comarca.
    • Igualtat. Garantir la igualtat d’oportunitats a l’hora d’accedir a llocs de major responsabilitat, tant en l’administració com a les empreses concessionàries.
  • Salut
    • Sexualitat. Apostar per una política d’educació en la sexualitat afectiva dels i les joves, posant al seu abast tota la informació sobre mètodes anticonceptius i hàbits per desenvolupar una sexualitat saludable, trencant tabús i estereotips de gènere en les relacions sexuals.
    • Esport. Potenciar l’esport com una eina de foment de la salut física i mental del jovent, així com un important element socialitza­dor, i de promoció de valors de cooperació i treball en equip.
    • Alimentació. Promoure hàbits alimentaris saludables, així com evitar els problemes d’una mala alimentació del jovent que pot portar problemes de salut derivats de l’obesitat.
  • Participació política. Consolidar i potenciar el Consell Local de Joventut (CLJ). Cal que es defensin els interessos de les persones joves així com coordinar i donar suport al moviment associatiu juvenil. Els CLJ seran un inter­locutor necessari en totes aquelles polítiques que duem a terme des dels ajuntaments i que afectin a les persones joves.
  • Immigració i interculturalitat. Crear un espai d’intercanvi entre les persones de diversitat cultural que viuen a la nostra ciutat. D’aquesta manera podem donar a conèixer la nostra cultura i tradicions i conèixer i aprendre les seves.
  • Oci i jovent. Afavorir amb polítiques de descomptes al jovent l’accés a les diferents formes d’oci.
  • Esport. Facilitar l’accés a les instal·lacions esportives a les entitats per tal que puguin desenvolupar qualsevol activitat lúdica.
  • Cultura. Potenciar tarifes preferencials per a joves en els esdeveniments i llocs culturals (cinemes, teatres…).
  • Llengua. Desenvolupar les parelles lingüístiques joves per permetre als joves immigrants que s’integrin més fàcilment i organitzar esdeveniments relacionats amb la llengua, fets pels joves i dirigits als joves.

  • Mobilitat. Ampliar els horaris de tren per tal de facilitar la mobilitat al lloc de feina o d’estudi del jovent. Promoure el servei de transport col·lectiu gratuït o a cost reduït entorn a les festes dels pobles per tal de minimitzar l’ús del vehicle privat en aquests desplaçaments, conjuntament amb campanyes de responsabilització.

 

En SEGURETAT, volem una policia de proximitat, que conegui molt bé l’entorn veïnal, que sigui eficient, que disposi d’unes instal·lacions dignes per realitzar la seva feina i treballi per construir una ciutat més justa amb un espai cívic lliure, equilibrat i segur. Creiem que com més llibertat, més seguretat; com més cobertes estiguin les necessitats bàsiques de les persones i més confiança tinguin en el bé comú, més seguretat. Per això, més enllà de les competències en el sentit estricte, la seguretat s’ha de treballar de forma transversal en el conjunt de polítiques públiques, i els Ajuntaments, com a institució més propera, s’han d’implicar en les accions de prevenció.

 

Per això proposem:

  • Trasllat de la comissaria. Traslladar a la Guardia urbana i la Protecció Civil al Kursaal per tal de que tinguin uns equipaments i serveis adequats. La concentració dels serveis també permetrà millorar la coordinació i optimitzar els recursos.
  • Personal. Dotar del personal necessari a la plantilla de la Guàrdia Urbana per realitzar la seva feina.
  • Parc mòbil. Millorar la gestió dels leasings dels vehicles de la Guàrdia Urbana.
  • Violència de gènere. Incorporar programes de detecció i lluita contra la violència de gènere i la violència en l’àmbit de la família. Fomentar l’atenció personalitzada a les víctimes.
  • Participació i voluntariat. Fomentar la participació ciutadana i el voluntariat en els plans de protecció, les agrupacions de defensa forestal, els bombers voluntaris, protecció civil, etc.
  • Policia de Barri. Incorporar l’estratègia de la policia de proximitat a partir dels cossos de policia local, per afavorir el coneixement de l’entorn veïnal, la millora de la percepció ciutadana i l’eficiència en la gestió de la seguretat.
  • Coordinació Incrementar la coordinació entre la policia local i els Mossos d’Esquadra, en el marc de les juntes locals de seguretat, i avaluar conjuntament els programes de prevenció i coordinació en matèria de seguretat.
  • Biblioteca. Senyalització, informació i conscienciació de l’ús de la bicicleta, sempre que la xarxa viària i l’orografia de la població ho facin possible.
  • Educació viària. Impulsar o promoure programes d’educació viària a les escoles, amb la implicació de la policia local i altres agents de la comunitat
  • Protecció civil. Dotar a l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil dels recursos econòmics i tècnics necessaris per realitzar la seva feina. Crear una oficina tècnica de protecció civil. Elaborar el pla municipal de protecció civil.

  • Tecnologia. Dotar els serveis i municipis dels sistemes tecnològics moderns de comunicació, detecció i gestió d’emergències.

 

A PICAMOIXONS, volem treballar amb la gent de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) per dotar-la de tots els recursos i inversions necessàries pel seu desenvolupament, especialment per incrementar els serveis socials, les infraestructures, els equipaments i l’eficàcia de la gestió dels òrgans. 

 

Per això proposem:

  • Ca l’Orga. Continuar amb les obres de la casa pairal. Valls té pressupostats 100.000 € en dos fases. 72.000 € són del conveni. Continuar amb les inversions per tal de tenir equipaments com el centre de dia, dependències municipals, biblioteca, etc.
  • Circumval·lació de ca l’Orga. Obrir un accés que comuniqui la plaça Aguilar amb el carrer de l’Església a través del jardí, que s’hauria de convertir també en plaça pública.
  • Arranjament de carrers. Queda pendent el carrer de Sant Josep i la Plaça Aguilar i no està pressupostat.
  • Aigües. Col·lectors per recollir les aigües abocades al torrent de les Guixeres i conduir-les al riu. A l’EMD hi algun estudi de costos.
  • Habitatges. Promoció d’habitatges al Terrenys dels Hereus, Coll de les Moles i Hort del Llop.
  • Passera. Projecte de fer una passera sobre el Francolí cap a La Plana, pensat per tal que es pugui travessar amb vehicle encara que sigui en un sentit. Serà últil pels pagesos que hi tenen el tros, els treballadors de la Papelera residents al poble i per la gent que surt a passejar.
  • Camí del Pessebre. Millora del camí del Pessebre. Evitar l’enderroc d’alguns edificis i netejar-lo.
  • Millora d’edificis. Donar suport a la millora d’edificis o per arreglar façanes
  • Pisos buits i obres aturades. Estudiar l’estat dels pisos buits o que tenen les obres parades. Emprendre totes les mesures legals per tal de solucionar els problemes.
  • Gestió òrgans municipals. Assumir la gestió tècnica (econòmica i de recursos) de la pista, la piscina i la societat recreativa per part de l’EMD per millorar l’eficàcia i implantar els sistemes de participació ciutadana perquè els ciutadans puguin prendre decisions sobre els tres serveis. Dotar l’associació de veïns dels recursos necessaris per facilitar el desenvolupament de la seva feina, potenciant especialment les activitats festives. Assegurar les competències que pertoquen respecte a la llar d’infants i l’escola CEIP Rocabruna.
  • Serveis socials. Fer que Benestar incrementin l’atenció als serveis socials, sobretot per la gent gran (assistència, vigilància de persones que viuen soles, centre de dia, activitats com tallers de memòria, etc).
  • Pla General. Vigilar i recolzar les propostes de l’EMD al Pla General.
  • Trànsit. Prohibir el trànsit de camions per Picamoixons una vegada estigui en funcionament la A-27.
  • Conveni. Seguiment del compliment del conveni principalment en el tema d’inversions
  • Subvencions. Ajuda i acompanyament davant els organismes de la Generalitat per tal d’aconseguir subvencions.

  • Seguretat ciutadana. Vigilància de la seguretat ciutadana amb la Policia Local

 

Pels BARRIS, volem un Ajuntament que incideixi sobretot en els problemes de deteriorament urbà, de vulnerabilitat social i en la millora de la mobilitat i seguretat ciutadana als barris per tal d’incrementar la qualitat de vida dels seus habitants. Volem que Valls sigui una ciutat cohesionada, equilibrada, connectada, neta, ben cuidada i amb vida social.

 

Per això proposem:

  • Federació de Veïns. Potenciar la Federació de Veïns com a eina bàsica interlocutora entre els barris i l’Ajuntament. La Federació de Veïns ha de centralitzar les demandes de les necessitats dels barris en matèria de manteniment (enllumenat, mobiliari urbà, etc.) i neteja, seguretat, activitats i vida associativa i coordinar les festes majors millorant el servei que es dóna i facilitant l’estalvi en recursos.
  • Regidors de barri. Crear la figura dels regidors de barri, que haurien de mantenir una relació trimestral amb els barris i reunions periòdiques amb la Federació de Veïns. Els regidors de barri haurien d’assegurar una col·laboració més activa per part de l’Ajuntament amb les activitats de les associacions i en la coordinació de les festes majors.
  • Participació. Implementar el model participatiu en la presa de decisions que afectin als barris.
  • Locals socials. Facilitar des de l’Ajuntament que totes les associacions de veïns disposin de locals socials a cada barri. Actuant de forma urgent en aquells que actualment no tenen ni tan sols espai cedit per reunir-se.
  • Associacions. Facilitar a les associacions de veïns els recursos materials i econòmics suficients per realitzar les seves activitats.
  • Seguretat. Millorar la seguretat als barris potenciant que la Guàrdia Urbana hi patrulli més durant el dia, prioritzant els desplaçaments en moto en els barris més allunyats del centre.
  • Mobiliari urbà. Fer un estudi de les mancances en matèria de mobiliari urbà, espais de jocs per nens i altres necessitats dels barris i elaborar plans d’actuació a llarg termini per solucionar-ho. Prioritzar la instal·lació de papereres i bancs.
  • Accessibilitat. Fer un estudi general de la problemàtiques d’accessibilitat a cada barri i fer les millores pertinents quan es detectin.
  • Pressió de l’aigua. Estudiar els problemes de pressió de l’aigua als barris i fer les millores pertinents per donar-hi solució.
  • Il·luminació. Fer un estudi general de la problemàtica de llum als barris i fer les millores pertinents.

 

Volem un BARRI ANTIC que recuperi la centralitat comercial i de serveis, socialment relligat i rejovenit i amb habitatge atractiu.

 

Per això proposem:

  • Llei de barris. Acabar d’aplicar les partides pendents a la llei de Barris, fent-ho en especial incidència en els temes de cohesió social i promoció comercial. De forma efectiva i en projectes dotats de contingut.
  • Centre Cívic. Treballar per la realització del centre cívic de Ca la Mataueta una necessitat bàsica pel nucli històric.
  • Cohesió. Fomentar les activitats socials i d’integració i el teixit comercial, per tal d’enfortir les relacions socials i fomentar un barri més integrat. Actualment les activitats socials són inexistents per tal de cohesionar el barri. S’ha de potenciar la feina Centre Cívic de Ca Creus, mentre no tinguem en funcionament el nou Centre Cívic, om un espai de dinamització i a l’hora de detecció les mancances socials dels veïns i veïnes del Barri Antic. Incidir especialment en tenir una àmplia oferta en activitats per a la gent gran i pels infants.
  • Manteniment. Recuperar els espais públics deteriorats i millorar l’aspecte del barri fomentant que els mòduls formatius de Valls Genera de jardineria, fusteria, electricitat, etc. facin el manteniment a les zones que ho necessiten.
  • Urbanisme. Prioritzar l’actuació urbanística d’aquesta zona i fer que l’administració pública sigui tractora d’aquestes actuacions al Barri Antic.
  • Rehabilitació d’habitatges. Intervenir en la rehabilitació dels habitatges que amenacen ruïna en l’entorn del museu casteller: plaça de l’Oli, carrer Sant Oleguer, carrer dels Espardenyers i fomentar l’habitatge social.
  • Nous comerços. Elaborar un cens de tots els locals comercials buits, parlar amb els seus propietaris per tal de prioritzar l’exempció de taxes per facilitar l’obertura de nous comerços.

    • Connexió Wifi. Facilitar xarxa Wifi gratuïta per tota la zona comercial.

 

 

Volem un Valls EMPRENEDOR

 

En COMERÇ, apostem per la promoció d’un model comercial arrelat a la trama urbana, modern i dinàmic, amb una pluralitat d’oferta competitiva i equilibrada entre formats. És una peça essencial per a la cohesió social, la coherència urbanística, la identitat i l’atractiu de la ciutat.  Volem un comerç amb potencial, innovador, de qualitat, diversificat i especialitzat, amb una política turística d’estratègia que posi la ciutat al capdavant

 

Per això proposem:

  • Suport al comerç. Incentivar la renovació-manteniment total o parcial dels establiments comercials, oferint wifi gratuït dins dels horaris comercials, subvencions per a la millora, incentius econòmics per aquells comerços que es vulguin implantar a la ciutat. Apostar pel comerç de proximitat, km. 0, artesania local, etc, i promoure campanyes contínues per tal de potenciar més el comerç de dilluns a dissabte. Habilitar i facilitar que les botigues, bars, surtin al carrer i donin vida, gent crida gent.
  • Participació i coordinació. Establir espais i canals de comunicació estables i fluids amb el teixit comercial de la ciutat. Dotar de contingut i poder de decisió al Consell de Comerç. Millorar la coordinació entre els diferents agents implicats per sumar esforços. Potenciar de les associacions de comerciants com a interlocutors
  • Formació. Oferir cursos subvencionats, adequats a les necessitats formatives i compatibles amb els horaris dels comerciants.
  • Eixos comercials. Definir les zones comercials i posar en marxa una estratègica per potenciar-les com a nodes de vida i interrelació social. Crear nous incentius fiscals en zones d’especial interès com el Pati o el Barri Antic per fer créixer l’oferta comercial.
  • Entrades de la ciutat. Millorar les entrades viàries a Valls: enjardinament, il·luminació i senyalització potent de les rotondes, amb panells informatius de la riquesa turística, cultural i comercial de la ciutat, etc.
  • Aparcaments. Facilitar la mobilitat i l’aparcament dins de la zona comercial, adequar els aparcaments i solars que estan abandonats o bé enderrocats.
  • Millora de l’espai públic. Adequar l’urbanisme al comerç per facilitar les compres. Crear més espais familiars, pacificar el trànsit, millorar la neteja, col·locar més papereres als carrers i places de la ciutat; augmentar la il·luminació i la seguretat; promoure una campanya de civisme a través de les escoles. Mantenir les zones infantils netes i fer que siguin respectades tal com són i pel que són.
  • Recollida selectiva. Facilitar la recollida selectiva del cartró i d’altres voluminosos amb incentius.
  • Producte i Marca Turística VALLS. Lligar el producte vallenc a la marca turística de Valls, i així fer una promoció forta de caire cultural, turístic, comercial de Valls.
    • Locals buits. Facilitar la informació sobre els locals buits i agilitzar, en la mesura que sigui possible, les tramitacions amb altres àrees municipals. Elaborar un cens de tots els locals comercials buits, parlar amb els seus propietaris per tal de prioritzar l’exempció de taxes per facilitar l’obertura de nous comerços.

  • Llengua. Promoure activament l’ús de la llengua catalana en el comerç urbà, tant en la retolació com en l’atenció al client, difonent el missatge que l’idioma és un valor afegit a la qualitat del servei.

 

En TURISME, volem un Valls amb planificació i estratègia, que treballi conjuntament amb el sector per donar a conèixer la seva riquesa cultural, crear nous atractius i fer que els visitants gaudeixin de la seva estada. Entenem el turisme com a factor de desenvolupament i integració pel  municipi.

 

Per això proposem:

  • Planificació. Desenvolupar un pla integral de Turisme. Establir uns objectius en política turística i planificar adequadament l’acció municipal, i decidir l’eina municipal més adequada per tirar-la endavant (Patronat de Turisme).
  • Patronat de Turisme. Crear el patronat de Turisme per donar a conèixer la riquesa cultural que tenim i treballar perquè els visitants gaudeixin de la seva estada a Valls.
  • Unir esforços. Crear una Taula amb tots els ens de restauració i turisme per treballar conjuntament.
  • Eixos turístics. Fer una pinya per desenvolupar eixos turístics entre colles castelleres, IEV, Consell Comarcal, Cambra de comerç, parròquies, i altres agents implicats.
  • Convent de Sant Francesc. Recuperar aquest edifici, protegit com a bé cultural d’interès local, com a espai multifuncional.
  • Biblioteca Popular. Donar contingut a la que va ser la primera biblioteca creada per la Mancomunitat de Catalunya, l’any 1918, amb l’organització d’exposicions, actes i altres activitats culturals.
  • Difusió. Donar una bona divulgació de la ciutat, tant a nivell de xarxes socials, com amb difusió gràfica (díptics, premsa, festes, etc)
  • Nous atractius. Recuperar traçats d’espais verds i de patrimoni industrial per incentivar vies verdes i rutes turístiques.
  • Senyalització. Millorar la senyalització del Museu de la Ciutat.
  • Ampliació d’horaris de visita. Obertura en cap de setmana dels espais visitables de la ciutat: Capella del Roser, Museus, galeria de Vallencs il·lustres, església de St. Joan.

  • Informació als visitants. Aprofitar l’impuls de visitants que es dóna a l’entorn de la calçotada i el futur Museu Casteller per oferir-los els altres circuïts turístics de la ciutat potenciant així l’activitat comercial.

 

En EMPRESA, creiem en l’empresa com un agent de creació de riquesa i de la distribució d’aquesta. Per això volem un Valls amb empreses que creïn ocupació, que recuperi amb força la seva vocació industrial, que acompanyi als emprenedors i que el Polígon Industrial torni a ser el pulmó econòmic de la comarca.

 

Per això proposem:

  • Pla Integral. Desenvolupar i executar aquest pla per al Polígon Industrial, fruit del consens i la participació conjunta de les administracions i dels diferents agents econòmics de la ciutat.
  • Polígon Industrial.
    • Marca pròpia. Crear una marca pròpia per al Polígon Industrial, representativa de les seves activitats.
    • Parcel·les i locals disponibles. Crear una base de dades actualitzada de les parcel·les i locals disponibles al polígon amb descripció detallada de superfície útil, connexions i consums disponibles en quant a electricitat i aigua, preu m2 i dades de geo-localització per tal d’ofertar i captar noves empreses.
  • Pàgina web. Suport web amb directori empreses, borsa treball pròpia, sòl disponible, venda/lloguer de naus, tarifes i informació dels serveis disponibles.
  • Manteniment i serveis. Millorar els serveis de l’Ajuntament al Polígon: asfaltat, vorals, enllumenat, indicadors, servei de neteja i embornals. Solucionar els problemes d’evacuació d’aigües pluvials. Facilitar i millorar la gestió de recollida de residus.
  • Regidoria Promoció Econòmica. Identificar i potenciar el model industrial propi de la ciutat. Potenciar les polítiques d’emprenedoria. Definir un model d’interlocució i participació en les decisions amb les associacions empresarials, la Cambra de Comerç, Sindicats i les empreses de la ciutat: l’Ajuntament al costat de l’empresa.  Acompanyament i assessorament a les empreses, tant les de nova creació com les existents. Coordinar i gestionar totes les polítiques públiques d’ocupació fetes per l’Ajuntament
  • Emprenedoria.
    • Crear un espai per informar i assessorar tècnicament i financerament les persones que vulguin crear petites empreses de tipus associatiu o cooperatiu, així com d’autoocupació.
    • Dur a terme una política de foment de l’emprenedoria en les ordenances municipals.
    • Contribuir a posar al mercat naus inferiors a 300m2 per l’autoempresa.
    • Aprofitar les instal·lacions i infraestructures municipals en hores sense ús per a activitats promogudes des dels municipis en favor de l’autoocupació de persones aturades.
    • Promoure el voluntariat entre sèniors prejubilats i jubilats, amb bagatge professional, per ajudar persones emprenedores i recercadores de treball.
    • Ajudes econòmiques per la creació de microempreses /autònoms.
  • Infraestructures noves. Treballar amb el Ministerio de Fomento i amb la Generalitat  per millorar les comunicacions amb la N-240, A-27, AP2, C51 i amb la carretera del Pla a través del carrer Teixidors, i connectar la fase 2 Ikea amb la carretera. Preveure la construcció  del ramal ferroviari de mercaderies que connecti el Polígon amb el port de Tarragona i amb la línia de mercaderies que connecta amb Europa per potenciar el pol industrial format pels polígons de Valls, Pla de Sta Maria, Puigpelat, Alcover i Alió-Bràfim.
  • Mancomunar. Fomentar la coordinació amb els altres municipis per mancomunar serveis i oferir un gran Polígon.
  • Telecomunicacions. Estendre la xarxa de fibra òptica al Polígon Industrial. Creant un servei d’interconnexió d’alta velocitat, generant pols de desenvolupament transversals entre regions.
  • Mobilitat. Establir un pla de mobilitat del Polígon que fomenti l’ús del transport públic i del vehicle compartit. Que s’adeqüin els horaris del transport públic a les necessitats empresarials. Creació d’una xarxa de carrils bici que estigui alhora connectada amb el nucli urbà. Potenciar l’ús de l’aparcament de camions.
  • Clústers. Impulsar la concentració empresarial d’un mateix sector (logística, automoció, agroalimentari) per promoure la creació i/o impulsió de clústers.
  • Formació. Adequar l’oferta formativa a les necessitats de les empreses del polígon.      Promoure els convenis entre les acadèmies d’anglès i les empreses per oferir cursos específics en anglès tècnic.
  • Assessorament energètic. Donar el servei d’assessorament energètic de forma gratuïta, ajudant a aconseguir un consum eficient i de reduir els costos energètics de les empreses, reduint els costos variables i augmentant la seva competitivitat.

  • Filosofia Smartcity. Aplicar la filosofia Smart en aquells àmbits més factibles, presentant un programa transversal basat en l’eficiència i la sostenibilitat. Amb l’objectiu d’optimitzar el rendiment i donar un major valor afegit a les nostres empreses, així com crear un pol d’atracció diferenciador per a noves inversions.

 

En OCUPACIÓ, volem un Ajuntament amb una actitud emprenedora per propiciar nous filons d’activitat econòmica, promoure l’economia cooperativa i acompanyar l’emprenedoria. Creiem que la lluita contra l’atur és la política social més urgent i s’ha de prioritzar. Cal impulsar plans d’ocupació local per donar oportunitats a les persones amb risc d’exclusió i treballar conjuntament amb les empreses privades i els centres educatius per adequar la formació a les necessitats del mercat laboral.

 

Per això proposem:

  • Formació i inserció laboral de col·lectius de risc. Vetllar per la formació i la inserció laboral de les persones desocupades, amb especial atenció als col·lectius amb risc d’exclusió social, i també dels que tenen una integració més difícil al mercat laboral: joves, dones i més grans de 45 anys.
  • Borsa de treball. Establir una borsa de treball municipal de fàcil accés —operativa telemàticament— a què puguin accedir ocupadors i demandants d’ocupació, en coordinació amb les empreses del municipi i la resta de la comarca, per conèixer les necessitats del teixit empresarial
  • Contractació responsable. Promoure la contractació responsable, tant a l’ajuntament (fomentant la participació en concursos públics d’empreses vinculades a centres especials de treball), com al teixit empresarial i comercial dels municipis, amb possibles bonificacions fiscals.
  • Formació professional i universitària. Aconseguir que l’oferta formativa de qualificació professional de Valls s’adeqüi a les necessitats del mercat de treball de la ciutat, establint canals de comunicació entre els agents educatius, les empreses i les administracions. Promoure vies per a que les titulacions de la Universitat Rovira i Virgili s’adeqüin també a les necessitats pròpies de les empreses de Valls.
  • Emprenedoria.
    • Informació i assessorament. Crear un espai per informar i assessorar tècnicament i financerament les persones que vulguin crear petites empreses de tipus associatiu o cooperatiu, així com d’autoocupació.
    • Ordenances.Dur a terme una política de foment de l’emprenedoria en les ordenances municipals.
    • Autoocupació. Aprofitar les instal·lacions i infraestructures municipals en hores sense ús per a activitats promogudes des dels municipis en favor de l’autoocupació de persones aturades.
    • Autònoms. Ajudes econòmiques per la creació de microempreses-autònoms.
  • Plans d’Ocupació Locals. Destinar una partida pressupostària a la creació d’aquest tipus de plans, encarats a crear formació i ocupació a persones en risc d’exclusió social i a aturats de llarga durada, fent especial incidència en aquells col·lectius professionals amb menys oportunitats de la nostra ciutat. Alhora utilitzar aquests plans d’ocupació per millores de la ciutat. Per exemple:  formació de conserges i monitors esportius per tenir els patis oberts de les escoles per a la pràctica esportiva. Rehabilitació de habitatges per destinar-los a lloguer social, pintura de façanes, etc.

  • Aturats de llarga durada. Incentius econòmics a les empreses per l’ocupació de veïns de la ciutat en situació d’atur de llarga durada i sense prestacions.

 

La TECNOLOGIA ha d’estar al servei dels ciutadans. Creiem que cal aprofitar les oportunitats que ens donen les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) per augmentar la transparència de l’Ajuntament i l’eficiència dels serveis municipals. Volem desenvolupar  l’administració electrònica per donar accés a la informació, simplificar i agilitzar els tràmits i construir una administració més oberta a la participació ciutadana.

 

Per això proposem:

  • Web municipal. Millorar la pagina web de l’ajuntament. Redefinir el disseny i l’estructura de navegació per facilitar la cerca d’informació.
  • Fractura digital. Treballar per evitar l’escletxa digital. Fent especial incidència en aquells col·lectius amb més dificultats: famílies amb problemes socioeconòmics que no tenen accés a hardware i a connexió a internet i a la gent gran. Per això fomentarem la formació i els punts d’accés a gratuït a Wiffi. Dotarem d’ordinadors de lliure accés i wiffi gratuït els centres públics (Centre Cívic, Ajuntament, Biblioteca, Llar del Jubilat).
  • Punts wiffi. Oferir wifinet a les places públiques: Plaça del Blat, El Pati, entorn museu casteller, entorn museu de Valls, rutes turístiques. Estudiar la possibilitat de crear una xarxa privada de wifi pels comerços. Millorar la qualitat del wifi públic de l’Ajuntament i la Biblioteca.
    • Aplicació mòbil. Creació d’una APP centralitzada de l’Ajuntament que permetrà fer tràmits, enviar incidències de la via pública, mobiliari urbà i queixes. Es podrà accedir a la informació i als canals de participació que es derivaran del programa de participació ciutadana que implementarem. Des de l’APP també es podrà consultar un plànol de la ciutat amb els punts d’interès, punts wifi, informació comercial, etc.

    • Codis QR. Instal·lació de codis QR en els monuments i punts d’interès de la Ciutat.

 

 

Volem un Valls SOSTENIBLE

En URBANISME, volem que Valls creixi dins i al voltant del centre històric de forma endreçada, harmònica i relligadora. Creiem que la ciutat s’ha de construir des de la proximitat i escoltant els veïns.

Per això proposem:

  • Participació. Donar l’autosuficiència necessària als barris, districtes i illes perquè puguin decidir i gestionar els recursos en funció de la seva realitat.
  • POUM. Acabar el redactat i l’aprovació definitiva del POUM.
  • Recentralització. Promoure tal i com defineix el POUM l’execució dels PMU al voltant del nucli històric per recentralitzar la ciutat. I si cal desenvolupar-los en cooperació.
  • Vialitat. Millorar la vialitat de Valls amb la construcció de dos enllaços: el vial i el pont del Vilar (que connectaria el Vilar amb els pisos de Clols) , el vial i el pont del Catllar (que connectaria l’actual pàrquing de la Cooperativa amb el Kursaal).
  • Torrents. Elaborar el pla especial d’infraestructures dels Torrents de Valls, per poder visualitzar la retirada dels col·lectors de la llera dels torrents i de les torres elèctriques, i així poder convertir-los en espais verds de la ciutat.
  • Comerç. Realitzar un urbanisme de ciutat que tingui en compte les necessitats del comerç pel que fa a tipus de paviment, mobiliari urbà i il·luminació.
  • Camins. Mantenir i recuperar la xarxa de camins rurals.
  • Medi Ambient. Elaborar ordenances municipals de protecció del medi natural i urbà i de defensa del paisatge.
  • Entrades a la Ciutat. Exigir el traspàs per part del Ministerio de Fomento de la N240 i del Departament de Carreteres de la Generalitat de la Carretera de Barcelona i executar les obres de millora d’enllumenat, vorals, etc, de les carreteres traspassades i requalificades com a vies urbanes pel Ministeri de Foment.
  • Torrents. Establir rutes per a vianants i ciclistes a través dels torrents que serveixin de connectors de diversos barris i alhora connectin els espais verds i de lleure a l’aire lliure.
  • Zones verdes. Dotar els Barris de places i zones verdes, habilitant els solars municipals catalogats com  a tals, sobretot a la zona sud de la ciutat.
  • Sorolls. Establir, mitjançant ordenances municipals, sectors i horaris de baix nivell de soroll en les zones residencials del municipi.
  • Esport i activitat física. Crear circuits urbans per a la pràctica de l’esport, l’esbarjo o  el passeig on es pugui anar amb bicicleta o, simplement, caminar amb una relativa tranquil·litat.

  • Sòl Industrial. Treballar per adquirir sòl industrial per poder oferir-lo en fórmules de cessió temporal, lloguer o cooperació a futures empreses que s’ubiquin a la ciutat.

 

En VIA PÚBLICA, volem que Valls sigui una ciutat orientada als vianants, on les obres es realitzin quan toquen i no en funció de calendaris electorals.

 

Per això proposem:

  • Manteniment. Abocar-se en el manteniment i cura diaris de la ciutat: neteja, senyalització clara, mobiliari urbà funcional i en bon estat, reposició de rajoles i material en mal estat. A tal efecte, s’ha de crear la funció de l’inspector de manteniment de vies i carrers.
  • Vialitat. Millorar la vialitat de Valls amb la construcció de dos enllaços: el vial i el pont del Vilar (que connectaria el Vilar amb els pisos de Clols) , i el vial i el pont del Catllar (que connectaria l’actual pàrquing de la Cooperativa amb el Kursaal).
  • Via pública. Canviar el model d’asfaltat cada 4 anys per un pla de millora de l’asfaltatge i enrajolat de vies urbanes de Valls, que doni resposta quan hi hagi la necessitat, solucionant així els greuges històrics existents.
  • APP. Desenvolupar una aplicació de mòbil per facilitar al ciutadà la comunicació de desperfectes a la via pública, al mobiliari urbà, senyalització, enllumenat, etc, agilitzant així el seu arranjament i el seguiment per part de la ciutadania.
  • Entrades a la Ciutat. Exigir el traspàs per part del Ministerio de Fomento del recorregut urbà de la N240 i del Departament de Carreteres de la Generalitat del recorregut urbà de la Carretera de Barcelona i executar les obres de millora d’enllumenat, vorals, etc.
  • Connexió de l’A-27 amb la C-51. Exigir a la Generalitat que executi de forma urgent la connexió de l’A-27 amb la C-51, per evitar els problemes de congestió de transit que portarà la inauguració de l’A-27.
  • Aparcament especial. Disposar de prou espai d’aparcament i de parada per a persones discapacitades, per al transport escolar i de passatgers, per als taxis i per al veïnat amb infants, malalts i gent gran.
  • Places. Treballar amb les associacions de veïns per l’adequació de les places a les necessitats dels barris. Fer una planificació de l’espai públic per fer-lo acollidor on es pretén crear la cultura de l’espai públic compartit, on predomina la convivència, l’estada, el joc.
  • Voreres. Afavorir que les amplades de les voreres siguin proporcionals a l’amplada dels carrers, procurant que no siguin inferiors a 1,5 metres a cada costat i, en el cas de carrers de poca amplada, tendir a convertir-los en zones de preferència per a vianants. O bé optar per dimensionar almenys una de les vores amb l’amplada suficient per fer-la accessible als ciutadans amb problemes de mobilitat.

  • Connexió entre Mas Clariana i Comarques. Millorar la connexió per a vianants i carril bici del barri Mas Clariana amb el barri de les Comarques mitjançant voreres i semàfor per millorar la seguretat.

 

En MOBILITAT, optem per unes polítiques basades en el reequilibri com a resposta del continu augment del moviment de les persones i de les mercaderies, fet que ha accentuat els conflictes generats pel trànsit, com ara la congestió, la contaminació acústica i ambiental o l’accidentabilitat. Cal tenir present que la racionalització de l’ús del vehicle i  transport públic són  la clau a l’hora d’aconseguir una mobilitat equilibrada i, en aquest sentit, serà la nostra prioritat. Per això posarem l’accent en la gestió i en l’educació de la mobilitat. Els tipus de transport més eficients i sostenibles són anar a peu i en bicicleta.

 

Per això proposem:

  • Carril bici. Desenvolupar de forma preferent el carril bici que comuniqui el polígon i la ciutat. I progressivament connexions de les zones escolars i esportives per anar teixint un carril per tota la ciutat.
  • Aparcabicis. Instal·lar aparcaments —repartits estratègicament prioritzant zones escolars i esportives— i millorar la senyalització per a bicicletes.
  • Pla de Mobilitat. Potenciar el desplegament del Pla de Mobilitat Urbana. Incidir en les campanyes de transport compartit i carrils bici.
  • Bus urbà. Millorar el bus urbà. Implementació de la geolocalització del transport públic, per facilitar a través de l’APP de l’ajuntament i de les marquesines els horaris en temps real.
  • Polígon. Millorar el transport públic que connecta la ciutat amb el Polígon.
  • Tren. Ampliar els horaris de tren per tal de facilitar la mobilitat al lloc de feina o d’estudi.
  • Vehicles elèctrics. Creació de punts de recàrrega per cotxe elèctric. Implementar el seu ús en els vehicles municipals.
  • Accessibilitat. Millorar l’accessibilitat i suprimir les barreres arquitectòniques. Instal·lar plataformes i passos de vianants elevats, millorant la seguretat i l’accessibilitat.
  • Moderació de la velocitat. Implantar zones de moderació de la velocitat al municipi, carrers 10, 20, 30.
  • Itineraris escolars. Instaurar camins escolars segurs com a itineraris preferents escollits entre els recorreguts més utilitzats pels infants per anar al seu centre d’ensenyament.

  • Voreres. Establir un pla d’execució d’eixamplaments de voreres per garantir la el pas de persones amb mobilitat reduïda.

 

En HABITATGE, volem un Ajuntament que compleixi amb la seva obligació de prendre mesures per garantir aquest dret fonamental. A Valls hi ha un dèficit d’habitatge de protecció oficial per a persones i famílies en situació de pobresa, de risc i d’exclusió social. També cal promoure la rehabilitació d’edificis antics i prioritzar l’acció urbanística al Barri Antic.

 

Per això proposem:

  • Pla Local d’Habitatge. Potenciar el Pla Local d’Habitatge com a eina per solucionar el dèficit que te Valls en l’habitatge social.
  • Habitatges desocupats. Desenvolupar el protocol per determinar l’habitatge desocupat i implantar mesures per tornar-lo a posar al mercat. Facilitar a través de convenis amb entitats financeres la rehabilitació d’habitatges tancats per augmentar l’habitatge social.
  • Habitatges d’emergència. Augmentar el nombre d’habitatges d’emergència per a famílies o persones en risc i en situació de pobresa.
  • Habitatges de protecció.  Impulsar la creació d’un patrimoni municipal de sòl útil per a la promoció pública d’habitatges i actuar  des de l’administració pública per impulsar i crear habitatge de protecció.
  • Lloguer. Potenciar la feina de Provalls com a gestora de lloguer assequible a Valls i les tasques d’intermediació en la unificació d’habitatges del Barri Antic.
  • Execucions hipotecàries. Potenciar la interlocució amb la PAH de Valls per solucionar problemes derivats de les execucions hipotecàries. Facilitar assessorament jurídic en la intermediació en les execucions hipotecàries.
  • Rehabilitació. Regular unes línies d’ajut a la rehabilitació d’habitatges amb dotació pressupostaria suficient per fer front a projectes d’intervenció estructural.
  • Exempcions de taxes directes. Canviar la política d’exempció de taxes: enlloc de fer retorns a posterioritat, fer l’exempció directa a la presentació de projecte.
  • Assessorament. Facilitar l’assessorament per part dels serveis municipals als projectes de rehabilitació.

  • Barri Antic. Prioritzar l’actuació urbanística al Barri Antic i fer que l’administració pública sigui tractora d’aquestes actuacions.

 

En MEDI AMBIENT, volem una ciutat sostenible, que aprofiti els seus recursos naturals i que respecti el medi ambient. Creiem que cal impulsar un urbanisme harmònic entre els usos humans, la funcionalitat  i el patrimoni natural, que garanteixi un medi local de qualitat i que permeti gaudir d’espais verds. També és necessari conscienciar la població i impulsar bones pràctiques com l’ús d’energies renovables o l’eficiència energètica.

 

Per això proposem:

  • Patrimoni. Donar a conèixer el patrimoni mediambiental de la ciutat, fent especial incidència en els torrents.
  • Control mediambiental. Incrementar el control mediambiental a la ciutat. Defugint l’esquema únic sancionador per mesures de cooperació i cogestió amb les empreses, comerç i particular per millorar. Aplicant incentius positius enlloc de negatius. Un exemple pot ser reducció de les taxes d’escombraries a aquells barris que tinguin una millor gestió de residus.
  • Rutes per espais naturals. Incorporar en l’oferta turística rutes mediambientals, amb mapes traçats i amb seguiment de l’entorn natural a través d’app.
  • Bonificacions. Continuar amb les bonificacions fiscals per a vehicles impulsats amb energies renovables.
  • Pla Especial de Torrents. Potenciar el desplegament del Pla Especial de Torrents de Valls.
  • Entrades verdes. Potenciar l’entorn verd en les entrades a la ciutat.
  • Horticultura i agricultura. Potenciar i protegir l’entorn agrícola del terme municipal. Mantenir l’estructura hortícola i agrícola de la conurbació de la ciutat com a un patrimoni.
  • Espai d’educació ambiental. Transformar l’antic hort de la Bandereta com un espai d’educació mediambiental. On hi hagi un parc hortícola-agrari de la ciutat.

  • Horts urbans. Propiciar l’establiment d’horts urbans.

En PATRIMONI, volem un Valls que deixi de viure d’esquena al patrimoni amb un ajuntament que el posi en valor i que vetlli realment per la seva protecció i divulgació. La ciutat de Valls i el seu terme és ric en patrimoni arqueològic, però es troba ocult i ignorat pel gran públic per la inexistència de canals de comunicació.  A més, les recents troballes realitzades als voltants de l’estació de tren de Valls relacionades amb la batalla de Kesse i els seu impacte científic i mediàtic posen en evidència que l’Ajuntament ha de jugar un paper més consistent en l’impuls de la recerca.

 

Per això proposem:

  • Comissió de Patrimoni. Potenciar la Comissió de Patrimoni de l’Ajuntament com a garant de la preservació del patrimoni vallenc i per assessorar sobre temes relacionats amb el patrimoni i l’urbanisme.
  • Participació. Buscar la implicació d’entitats, ciutadans i voluntaris per a la conservació del patrimoni.
  • Centre d’interpretació. Fer una clara aposta de futur per dotar la ciutat d’un espai museològic que sigui l’aparador del patrimoni vallenc, especialment l’arqueològic, i que interpreti el món antic i els principals jaciments del terme. En aquest sentit, cal tenir presents les actuals restes iberes i les que es derivaran de les excavacions de les troballes de la ciutat cartaginesa de Kesse. Es tracta de consolidar un espai expositiu permanent a la ciutat on es mostrin algunes peces representatives recuperades del poblat ibèric i la vil·la romana del Vilar, el forn ibero-romà de Fontscaldes, etc. Aquests objectes serviran de fil conductor a tot un discurs museogràfic articulat contingut en plafons, audiovisuals, etc. El centre d’interpretació es constituirà com una plataforma de difusió i socialització dels valors del patrimoni a nivell escolar i acadèmic i pel públic en general. A més, tindrà una vocació comarcal per poder acollir permanent o temporalment peces d’altres jaciments importants de l’Alt Camp. Mentre no s’habiliti aquest nou equipament, s’ha d’obrir un espai expositiu a les noves dependències de Museu de Valls per mostrar el patrimoni que actualment està guardat.
  • Promoció. Potenciar les visites i rutes guiades, també entre la població vallenca.
  • Edificis patrimonials. Prioritzar la recuperació d’edificis patrimonials, tant arquitectònics com industrials a l’hora de col·locar els futurs equipaments de la ciutat.
  • Jaciment del Vilar.
    • Senyalització. Dignificar les restes de la Vil·la Romana del Vilar. És indispensable la seva senyalització i la instal·lació d’un plafó informatiu.
    • Protecció. Impulsar una actuació urbanística encaminada a la protecció del jaciment del Vilar, tradicionalment maltractat i destruït. Cal establir una zona de protecció arqueològica en aquelles finques on es té constància de l’existència de restes arqueològiques en el subsòl.
  • Pla director. La redacció d’un pla director on s’estableixi un marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Valls i els actors de la recerca (universitats, centres de recerca). Cal que la protecció i coneixement del poblat ibèric del Vilar adquireixi la categoria de tema de ciutat a l’alçada de la promoció de la calçotada o del fet casteller. En aquest cas la implicació de l’Ajuntament ha de ser a llarg termini.

  • Parc arqueològic visitable. Facilitar i fomentar excavacions programades i establir sinèrgies amb universitats, escoles d’estiu, etc, per tal de disposar en un futur no massa llunyà d’un parc arqueològic visitable que esdevingui punt d’atracció turística i cultural.

 

En CIUTADANIA i PARTICIPACIÓ, volem un Valls que promogui la participació ciutadana, que involucri als seus conciutadans en la presa de decisions. Apostem per un ajuntament obert, transparent i proper, que rendeixi comptes amb els ciutadans i que ens faci avançar cap a una societat més justa.

 

Per això proposem:

  • Valors. Aplicar a l’Ajuntament els valors de l’esquerra, els valors republicans, de la revolució democràtica i pacífica.
  • Democràcia participativa. Una democràcia participativa real, que no es limiti una votació cada quatre anys. Promoure la participació ciutadana, pròpia d’una democràcia avançada, involucrant els ciutadans per prendre les millors decisions.
  • Reglaments. Reformar el Reglament Orgànic Municipal (ROM) i el Reglament de Participació Ciutadana, per garantir tots els mecanismes de participació del ciutadà. Donar veu als vallencs i vallenques en el Plenari Municipal. Tornarem a emetre per ràdio el Ple Municipal.
  • Comunicació. Potenciar les polítiques de comunicació com a eina de relació entre la ciutadania i l’ajuntament. Mitjançant l’oficina d’atenció a la ciutadania, l’ajuntament garantirà l’accés de la ciutadania i de les entitats a la informació relativa a l’activitat municipal. Reobrir l’emissora municipal per garantir la informació i la participació de ciutadans i entitats.
  • Pressupostos participatius. Posar en marxa pressupostos participatius, de forma progressiva, tant en la fase de elaboració com en l’avaluació posterior. Crear comissions veïnals i per àmbits temàtics per decidir entre tots a través d’un procés participatiu part de les inversions de la ciutat.
  • Participació ciutadana real. Dotar de contingut i poder de decisió tots els òrgans de participació existents, fent-los de veritable participació.
  • Control i transparència. Millorar el elements de control i la transparència. Farem que l’Ajuntament tingui les parets de vidre. Obert transparent, proper i que rendeixi comptes amb els ciutadans. Un ajuntament obert a qualsevol proposta que vingui del teixit associatiu i cívic.
  • Contacte directe amb el govern. Facilitar la comunicació dels ciutadans i entitats amb alcaldia, amb els regidors i òrgans de govern, agendant un  dia setmanal per visites.
  • Administració electrònica. Utilitzar la tecnologia, a través d’APP i la nova web municipal i desenvoluparem l’administració electrònica per donar accés a la informació, simplificar els tràmits i augmentar l’eficiència i l’eficàcia dels serveis. Posar les eines necessàries perquè la ciutadania tingui accés a tota la informació.
  • Joventut. Promoure la inclusió i l’emancipació del jovent en la participació a les polítiques públiques, ja començant per fer pedagogia a través de les escoles i instituts de secundària.
  • Assessorament legal i jurídic. Posar al servei de les entitats l’assessorament legal i jurídic necessari des de l’ajuntament, facilitant-los els tràmits amb la administració municipal i supramunicipal.
  • Teixit associatiu. Enfortir la xarxa associativa i en garantirem la interlocució, la comunicació i la participació en els temes rellevants que afectin el municipi, sent especialment sensibles a les reivindicacions que es plantegin si són d’interès general i beneficien el conjunt de la població. Garantirem la presència associativa a tots els consells de participació, òrgans sectorials, consells municipals, etc
  • Conciliació de vida laboral i familiar. Promoure l’aplicació de plans locals sobre els usos del temps al municipi, seguint les recomanacions del grup “Ara és l’hora, iniciativa per la reforma horària” o altres guies editades per la Generalitat de Catalunya per a garantir que els treballadors de l’Ajuntament puguin disposar de prou flexibilitat horària laboral per a conciliar la vida laboral amb la familiar.

  • Voluntariat cívic. Promocionarem el voluntariat cívic a partir de la institució pública.

 

En HISENDA I PERSONAL, volem un equip de govern que no surti tan car a la ciutat i que gestioni els recursos públics amb austeritat, honestedat, eficiència, rigor i transparència. La política fiscal ha de ser més justa i equitativa i s’han de prioritzar les inversions destinades a promoció de l’activitat econòmica i serveis socials bàsics. També és necessari millorar el control democràtic dels comptes locals, perquè la ciutadania conegui fil per randa on van a parar els seus diners, i implantar els pressupostos participatius.

 

Per això proposem:

  • Congelació de l’IBI. Congelar realment l’increment de l’IBI, apujant sols l’augment estricte de l’IPC, sense recórrer al subterfugi d’ignorar l’increment generalitzat que aplica el govern espanyol.
  • Impostos.
    • Equitat. Tendir a la justícia, la simplificació i l’equitat del sistema fiscal municipal, amb la introducció de mecanismes que reparteixin la càrrega fiscal en funció de la capacitat de pagament i econòmica. En aquest sentit, es preveu utilitzar mecanismes com ara les subvencions i exempcions per a determinades situacions personals o familiars del subjecte passiu (desnonaments o situacions de pobresa extrema). Complementàriament, promoure la tarifació social a les taxes i preus públics per accedir als serveis públics. D’aquesta manera, aconseguirem els objectius bàsics d’una política fiscal socialment compromesa, financerament eficient i fiscalment responsable.
    • Nous negocis. Evitar taxes d’obertura de negoci desproporcionades, especialment per a les pimes.
    • Promoció econòmica. Prioritzar, en l’elaboració pressupostària, la despesa i la inversió destinades a la promoció de l’activitat econòmica local i a serveis socials bàsics com a mesures per a fomentar l’ocupació i la cohesió social.
    • Medi ambient. Incorporar els criteris ambientals a les ordenances fiscals.
    • Transmissió familiar. Facilitar la transmissió familiar de l’activitat empresarial.
    • Pressupostos. Implementar progressivament els pressupostos participatius, inicialment en part de les despeses d’inversions, a fi que la ciutadania pugui decidir alguns aspectes dels pressupost municipal amb l’objectiu de buscar la coresponsabilització de la població en la gestió pública.
  • Rigor pressupostari. Fer una planificació i una execució pressupostària rigorosa. Evitar la constant desviació pressupostària i el tancament constant amb romanents de tresoreria positius que fan que la ciutat perdi possibilitats d’inversió i de polítiques socials.
  • Cerca d’ingressos. Buscar ingressos i subvencions davant totes les instàncies. Sovint s’han deixat escapar oportunitats de subvenció per deixadesa i manca de projecte polític.
  • Ajuts. Recuperar les línies de bonificació i ajut fiscal a col·lectius específics: gent gran, parelles joves, famílies, discapacitats, persones amb risc d’exclusió social.
  • Finestreta virtual. Posar en marxa una finestreta virtual per fer un ajuntament més àgil, eficient i transparent.
  • Reducció de sous. Rebaixar almenys una quarta part la despesa en càrrecs de confiança i dedicacions exclusives.
  • Personal.
    • Aplicar una política de personal justa, evitant les dobles escales salarials que hi ha actualment en alguns departaments de l’ajuntament.
    • Dotar del personal necessari aquells departaments que més ho necessiten. Implementar polítiques de flexibilització de la plantilla per generar la mobilitat necessària per adaptar-se als canvis de càrregues de treball.
    • El funcionari públic ha de ser el centre de l’activitat diària municipal i ha d’aportar l’experiència i els coneixements en els diferents àmbits d’actuació local.
    • Comunicació interna. Potenciar la comunicació entre funcionaris i regidors perquè la seva visió i experiència és imprescindible per a la tasca dels polítics municipals. Permetre que els funcionaris públics disposin de canals directes per exposar quins aspectes cal millorar perquè la prestació dels serveis públics sigui més efectiva.
    • Participació. Integrar els servidors públics en els òrgans de participació ciutadana perquè s’impliquin en la millora i optimització de la gestió municipal.
  • Càrrecs de confiança. Reduir els càrrecs de confiança al mínim indispensable. En molts àmbits l’Ajuntament disposa de personal suficientment qualificat per assumir les responsabilitats que es demanen actualment als càrrecs de confiança.